Revista de botÓnica popular

ISSN: 2385-4847     Dip˛sit legal: B. 24849-2014
n˙mero 2      Desembre 2014
Fonaments de la BotÓnica

Maravillas Boccio
Josep M. Panareda
 
 
 
Quan ens pregunten què és la botànica, responem que és la ciència de les plantes. Les plantes són éssers vius i la ciència que estudia la vida és la Biologia. Per tant, la Botànica forma part de la Biologia.



Característiques dels éssers vius

Tothom sap que una planta o un animal són diferents a una pedra. La diferència principal és que les plantes o els animals tenen vida i les pedres no. En els éssers vius (plantes i animals) hi ha una sèrie de mecanismes que fan que tinguin vida i per fer-los funcionar cal energia. La vida està associada a l’energia. És un consum constant d’energia.

Un ésser viu és com una màquina. Les fonts d’energia en el cas de la màquina poden ser la llum, el gas, el petroli, el carbó, etc. En els éssers vius l’energia s’obté de forma molt variada, pot ser la llum, matèria inerta, altres éssers vius, etc. Un cop la màquina té l’energia comença a moure’s i realitza la tasca per a la qual ha estat dissenyada. En el cas dels éssers vius hi ha moviments d’activació dels processos vitals; podem dir que els éssers vius estan “dissenyats” per a viure. En el seu funcionament generen un rebuig que torna al medi; són els residus. Un ésser viu en el seu cicle també produeix residus.

Hi ha sis característiques bàsiques de la vida que necessiten energia per dur-se a terme sense les quals no hi hauria vida. Són aquestes: forma, alimentació, creixement, reproducció, excitabilitat i evolució.
Figura 1. Germinació d’una gla.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 22 d’octubre de 2006)
Figura 2. Exemple de com les plantes reaccionen a un agent extern, en aquest cas la llum solar. Flors de la margaridoia (Bellis perennis) girades cap la llum.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 8 d’octubre de 2014)
Forma. Quan pensem en una planta, solem imaginar un individu amb tija i fulles. Aquesta aparença externa fa que es diferenciï del seu entorn. És el que denominem forma.

Alimentació. A partir de substàncies inertes que pren de l’exterior, l’ésser viu obté l’energia necessària per a continuar vivint, i les substàncies de rebuig tornen al medi.

Creixement. Una bona alimentació té com resultat el desenvolupament de l’organisme i un augment de la massa corporal.

Reproducció. A partir d’un individu s’originen descendents similars al progenitor (figura 1).

Excitabilitat. És l’habilitat de reaccionar davant un canvi intern o en el medi que l’envolta (figura 2).

Evolució. És la capacitat de fer canvis externs i/o interns de manera gradual al llarg de generacions. Aquets canvis creen les condicions que fan possible l’aparició de noves espècies.



Animals i plantes

Fins ara hem parlat dels éssers vius en conjunt i de les característiques que els defineixen i els diferencien de la matèria inerta o sense vida. Però no tots els éssers vius són iguals. Hi ha dos grans grups: els animals i les plantes. En què es diferencien? Sembla una pregunta absurda i de resposta fàcil. Si ens pregunten quines són les dissemblançes entre un gat i una alzina, ningú tindria cap mena de dificultat per contestar. Això és a causa de què tant el gat com l’alzina són éssers vius superiors. Les coses no són tan sencilles quan ens acostem a nivells inferiors de desenvolupament, és a dir, éssers unicel•lulars o amb poques cèl•lules, on ens podem trobar que el límit entre animals i plantes no és tan definit. És el cas de les esponges que en un principi se les considerava plantes però actualment s’inclouen dins dels animals.

A dalt s’ha descrit les característiques d’un ésser viu, ara veurem com se’n duen a terme en funció que es tracti d’una planta o d’un animal.
Ja hem dit que la vida està lligada a l’energia, mentre hi ha vida el consum d’energia és constant. Ha d’haver-hi una reserva d’energia per part de l’ésser viu per tal que sempre hi sigui disponible. Si no hi ha energia per gastar, la vida s’atura i l’individu es mor.
Figura 3. Branca de faig (Fagus sylvatica) amb les gemmes apicals.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 20 d’abril de 2007)
Captació d’energia. Tots els éssers vius mengen. La seva finalitat és captar l’energia necessària per a moure tota la maquinària del cos que és la vida.

Hi ha diferències de com menja una planta i un animal. Una planta “menja” llum, és a dir, capta l’energia de la llum, principalment llum solar, i la fa servir per les seves funcions vitals. En canvi els animals necessiten menjar aliment on hi hagi els elements químics bàsics per poder treure l’energia. Podem dir que les plantes dins de la seva estructura tenen una “cuina” per fer-se el seu propi menjar. En canvi els animals no posseeixen aquesta “cuina” i han de menjar-los més elaborats. Aquest aliments preparats no s’han d’entendre en el sentit d’aliments cuinats com els que mengem nosaltres sinó aliments que ja contenen els components nutricionals com proteïnes o hidrats de carboni; és ben diferent de les plantes on l’energia de la llum no els té.

Hem vist que hi ha dues formes d’alimentació. Les plantes fan els seus propis aliments i rep el nom d’alimentació autòtrofa. La dels animals, que han de menjar aliments ja elaborats, és l’alimentació heteròtrofa.

L’alimentació autòtrofa es dóna en les plantes verdes. En aquelles plantes que no ho són l’alimentació és heteròtrofa, però és una excepció.

Mobilitat. Les plantes tenen la llum com font d’energia; necessiten aquesta llum per viure. Però no els cal moure’s per obtenir-la. No han d’anar a buscar la llum perquè ja les hi arriba. En el cas dels animals és diferent, ells han d’anar a cercar l’energia. Els animals estan constantment movent-se per poder alimentar-se.
La capacitat de moviment és una altra diferència entre animals i plantes. Els animals es belluguen i les plantes estan fixes o arrelades.

Creixement. Qualsevol ésser viu quan neix comença a desenvolupar-se. En els animals aquest desenvolupament s’atura un cop s’assoleix la maduresa. Les plantes mai deixen de créixer; a l’àpex de les seves branques sempre hi ha unes àrees de creixement, que són les gemmes apicals. Aquestes són presents tant en els individus joves com adults (figura 3).

La dissemblança entre el creixement limitat dels animals i el creixement il•limitat de les plantes ve condicionat pel tipus d’alimentació. Els animals han de menjar regularment per poder mantenir el seu cos, mentre més volum tinguin més hauran de menjar. En canvi les plantes es fan el seu propi aliment, elles capten l’energia per fer-se l’aliment;  una planta molt voluminosa capta més energia i té més aliment.

La segŘent taula resumeix les principals diferŔncies entre plantes i animals.
Hem dit al començament d’aquest article que la Botànica és la ciència de les plantes però, quins tipus de coneixements formen la Botànica?

La unitat bàsica en l’estructura d’una planta és la cèl•lula. Les cèl•lules aïllades no tenen capacitat d’acció; es reuneixen per formar els teixits. Aquests teixits combinats de manera adequada constitueixen els òrgans que són els encarregats de fer les funcions vitals. Aquí tenim dos aspectes de la planta. Per cantó hi ha l’estructura o el cos de la planta i per un altre l’activitat de la planta. La part de la ciència que estudia les diferents parts de la planta és la Morfologia i els processos biològics s’analitzen en la Fisiologia. La Morfologia i la Fisiologia estudien la planta com individu.

Però no existeix un sol tipus de planta sinó que n’hi ha molts. Per aquesta raó hi ha una part de la Botànica que se encarrega de l’estudi de les diferents espècies i de la relació que hi ha entre elles, com la forma i l’evolució al llarg de generacions. Això ho tracta la Sistemàtica, dins la qual destaca la Taxonomia, la ciència que versa sobre la descripció, nomenclatura i classificació dels diferents tipus de plantes.

Fins ara s’ha tractat la planta com un ésser aïllat o bé en relació amb altres plantes de forma teòrica. Però en la realitat les plantes no estan closes. En la natura les plantes interaccionen amb el seu entorn; quan una planta viu a un indret concret sempre hi ha un per què. L’Ecologia botànica estudia les relacions entre les plantes que formen la coberta vegetal, la distribució geogràfica de les plantes, la influència de l’activitat humana en la vegetació i a l’inrevés, és a dir, com la vegetació condiciona l’activitat humana (figures 4 i 5).

La Botànica és una ciència que integra molts aspectes, des dels més tradicionals com és la descripció i classificació de les plantes fins a criteris dinàmics que estudien les relacions que hi tenen amb el medi que les envolta.
Com s’estudien les plantes?
Figura 4. Mosaic de plantes. En primer terme es troba una població d’albons (Asphodelus albus) i al fons un bosc de faigs (Fagus sylvatica).
(fotografia de Josep M. Panareda, el 23 de maig de 2013)
Figura 5.Aspecte d’un paisatge pirinenc la primavera. Destaquen les flors vermelloses del neret (Rhododendron ferrugineum). Al fons s’observen exemplars de pi negre (Pinus mugo).
(fotografia de Josep M. Panareda, el 18 de juny de 2003)
© Dumalis