Revista de botànica popular

ISSN: 2385-4847     Dipòsit legal: B. 24849-2014
número 4      març 2015
Formes bàsiques de la fulla

Maravillas Boccio
Josep M. Panareda
La fulla és un òrgan de la planta en forma de làmina de color verd; té un creixement limitat i neix al voltant de la tija. La seva funció principal és la realització de la fotosíntesi i mitjançant la qual la fulla capta la llum i la transforma en energia que la planta utilitza per a la seva vida.

Parts de la fulla
Hi ha dos elements que caracteritzen la fulla: el limbe i el pecíol. El limbe és la part laminar de la fulla; la cara superior d’aquesta làmina es diu anvers i és de color verd viu i la cara inferior és el revers i té un color verd pàl·lid. El pecíol és la part de la fulla que uneix el limbe amb la tija, i té forma més o menys cilíndrica.
 
 
 
Limbe
Pecíol
Pecíol
Limbe
Herba de les encantades (Circaea lutetiana). Fulla simple de limbe triangular i marge lleugerament dentat.
Il·lustració de Maravillas Boccio
Gerdera (Rubus idaeus). Fulla composta de 5 folíols ovats (forma d’ou), aguts i amb el marge serrat (amb dents de serra); són verds a l’anvers i gairebé blancs al revers.
Il·lustració de Maravillas Boccio
En les fulles s’observen unes línies denominades venes o nervis que normalment són més visibles en el revers, sobresurten i li donen un aspecte de relleu a la superfície foliar. Cada nervi correspon a un feix vascular, és a dir, un conjunt de vasos conductors per on circula la saba que nodreix a la planta. El conjunt de nervis es diu nervadura foliar o nervació.

A banda del limbe, el pecíol i la nervadura hi ha més elements que poden formar part de la fulla, però l’element que més defineix la fulla és el limbe o làmina foliar.


Formes de la fulla

No totes les fulles són iguals, n’hi ha una gran diversitat. De fet hi ha fulles característiques d’una espècie concreta de manera que només veient la fulla se sap de quina planta es tracta. Les diferents aparences sobretot del limbe però tambè del pecíol i la nervadura donen lloc a tipus de fulles diferentes.
Els aspectes a tenir en compte en el limbe són la forma de la làmina i les vores; l’aspecte del limbe i del marge pot recordar formes conegudes per nosaltres, d’on sovintla fulla pren el nom. Si el limbe és més o menys rodó es diu fulla arrodonida, o si té forma de cor és una fulla cordiforme. Les vores del limbe poden èsser llises i el marge es diu enter, si el marge té uns entrants ondulats es diu sinuós, i si els entrants són aguts és un marge dentat. Aquests són alguns exemples de com es pot definir una fulla.
Limbe
Pecíol
Nervadura
Marge
Trèmol (Populus tremula). Fulla simple arrodonida amb el marge lleugerament ondulat i amb dents obtuses.
Il·lustració de Maravillas Boccio
Fulla simple i fulla composta

Hi ha dos grans grups de fulles atenent a les peces que formen el limbe. Fins ara s’ha considerat el limbe com una peça única, però no sempre és així. Hi ha vegades que el limbe es divideix en diferents peces. Si el limbe és una sola peça la fulla és simple, si n’hi ha més la fulla és composta.

Cada peça d’una fulla composta rep el nom de folíol. Per definir la fulla composta se segueixen les mateixes pautes que per a la fulla simple, l’aspecte del limbe serà el dels folíols i el marge del limbe també correspondrà amb el marge dels folíols.
Limbe
Pecíol
Nervadura
Marge
Folíol
Revers
Anvers
Freixe de fulla grossa (Fraxinus excelsior). Fulla composta de 9 folíols lanceolats (forma de llança) amb el marge dentat.
Il·lustració de Maravillas Boccio
© Dumalis