Montseny XXI
La revista del Montseny el segle XXI

ISSN: 2339-8280     Dipòsit legal: B.3286-2014
número 1a      Gener 2014
La marinada, condicionant del paisatge del Montseny

Josep M. Panareda
Maravillas Boccio
Resum

La marinada o brisa de mar és un factor de primer ordre en la formació del paisatge actual del Montseny a causa de la formació de boires freqüents derivades de l'ascensió de la marinada, en especial durant els mesos d'estiu. En condiciona la presència de nombrosos organismes de caràcter atlàntic i alguns de subalpins. Aquesta realitat es pot exemplificar amb l'establiment i la gran extensió de la fageda i amb la presència d'avetedes i matollars amb característiques subalpines.

Paraules clau
: boira, brisa de mar, Eduard Fontserè, fageda.
Figura 1.-Turó de l'Home envoltat d'una espessa boira formada pel moviment ascendent de la marinada.
Figura 2.-Mapa dels corrents ascendents de la marinada al Montseny (fletxes). Les taques grises corresponen a les àrees en què les boires sovintegen. El punts i topònims corresponen als que Fontserè posà en el seu mapa; cal fixar-se en la percepció que es tenia dels nuclis dels Montseny, alguns dels quals no són pas referència en l'actualitat, com La Móra, La Castanya i Sant Segimon (original d'E. Fontserè (1932), redibuixat per Maravillas Boccio).
Figura 3.-Perfil de la marinada en un dia típic d'estiu, a primera hora de la tarda. S'hi observa la formació de boires de convecció a les muntanyes, de dimensió més petita en el Montnegre a causa de la menor altitud. En el Montseny s'ha representat l'efecte foehn, amb més boira en el cantó de sobrevent (original de J.M. Panareda, dibuixat per Maravillas Boccio).
Figura 4.-Boira espessa que cobreix una alzina grossa i un falguerar prop de l'Agustí, a la Calma (fotografia de J.M. Panareda).
Figura 5.-Boira de la marinada en el moment de traspassar Collformic. A l'esquerre s'observa un faig, que pot sobreviure gràcies a aquest tipus de boira. (fotografia de J.M. Panareda).
Figura 6.-Mapa de la costa catalana amb les direccions de la marinada a l'hora de màxima intensitat (sagetes plenes), i del corrent superior i del cúmulus de la marinada (sagetes de trets) (reproduït de l'original d'Eduard Fontserè, 1932).
La marinada es mereix encapçalar la revista Montseny XXI, ja que juga un paper essencial en la configuració i el manteniment del paisatge del Montseny. És responsable de les extenses fagedes en la part alta del massís, de l'existència de l'aveteda i de què nombroses plantes i animals propis d'indrets humits i freds hi hagin pogut subsistir fins al moment present. Si la marinada no hi bufés, el paisatge del Montseny seria ben diferent.

La marinada, també coneguda com brisa de mar, és un vent que bufa de mar cap a terra a causa d'un escalfament superior de la terra respecte al mar. La marinada bufa de dia. De nit hi ha el terral, o brisa de terra, que bufa des de la terra cap al mar, a causa del refredament nocturn de la terra. La marinada només es produeix en les terres properes a la costa.

La influència més important de la marinada sobre el paisatge no és directa. És més aviat un vent suau. Però la marinada empeny l'aire humit i frescal procedent del mar vessant amunt, el que dóna lloc a la formació de boires, i són aquestes boires les que ofereixen unes condicions ambientals ben especials en el clima mediterrani.
Dalt del Montseny hi ha molt sovint boira, que a vegades baixa a cotes força baixes. És ben sabut que la boira comporta una humitat atmosfèrica molt elevada, fet que afavoreix una vegetació i una fauna més exigent en humitat. Però no té les mateixes conseqüències la boira a l'hivern que a l'estiu, ni de dia o de nit (figura 1).
El gradient altitudinal

El normal és que la temperatura disminueixi amb l'altitud. Tothom ho ha pogut comprovar al pujar al Montseny o a qualsevol altra muntanya. El gradient vertical de temperatura varia aproximadament entorn els 0,6ºC cada 100 metres, però aquest és un valor que difereix segons la situació geogràfica i el moment de l'any, entre altres factors.

La disminució de la temperatura és a causa del descens de la pressió atmosfèrica amb l'altura. L'aire, a l'enlairar-se, augmenta el volum, el que dóna lloc a un refredament. Si això succeeix sense condensació el descens de la temperatura és d'1ºC  per cada 100 metres d'enlairament. Però si s'assoleix el punt de condensació el descens és menor; el descens de la temperatura és contrarestat per l'alliberament de la calor latent durant la condensació. Si l'aire descendís, la pressió atmosfèrica augmentaria i la temperatura també.

El gradient tèrmic dóna lloc que en les muntanyes s'estableixin estatges de vegetació. En el Montseny són ben clars el estatges de l'alzinar i de la fageda, entre els quals, d'una manera més o menys contínua, hi ha l'estatge de les rouredes. Però els estatges derivats del gradient tèrmic són modificats per les boires que es formen a conseqüència de la marinada. En el proper article (Montseny XXI, 2a) s'exposaran les característiques florístiques i espacials dels estatges de vegetació.

El principi general d'augment de la humitat i de disminució de la temperatura amb l'altitud s'inverteix en alguns llocs del Montseny, en especial cap a la Plana de Vic i la depressió del Vallès. És el que s'anomena inversió tèrmica. Aquest fenomen i les seves conseqüències en la vegetació, en els conreus i en la vida de les persones seran tractats en un altre article (Montseny XXI, 3a).
La marinada i la formació de boira als cims del Montseny

La superfície de l'aigua del mar s'escalfa lentament quan surt el sol al matí; l'aigua és bona conductora tèrmica i fa que la calor rebuda s'endinsi a l'aigua i es reparteixi de manera que hi ha un escalfament d'una capa molt important d'aigua. Aquesta acció és potenciada pel moviment de l'aigua. En canvi a terra ferma la radiació solar escalfa molt superficialment, ja que el terra i la matèria orgànica dels vegetals són mals conductors (Fontserè, 1917 i 1932; Llobet, 1945; Panareda, 1991).
El resultat és que el fort escalfament superficial del terra provoca un augment de la temperatura de l'aire que hi està en contacte, fet que no passa tant en l'aire damunt de la superfície de l'aigua del mar. L'aire terrestre calent s'expandeix i ascendeix de manera que atreu l'aire del mar. Aquest, que és més fresquet i humit, penetra cap a terra. Si hi ha relleu, aquest aire marítim és obligat a ascendir pels vessants, com succeeix amb el Montnegre i posteriorment amb el Montseny.

L'aire, en ascendir per les muntanyes, es va refredant. Si la muntanya és prou elevada. amb aquest refredament l'aire pot fer assolir el punt de condensació, i formar boira.
La marinada pot bufar de totes les direccions en funció del relleu i de la influència de la circulació general de les masses d'aire de les zones, però en el Montseny sol fer-ho del SSW (figura 2).
El perfil adjunt exemplifica el mecanisme de la marinada i la formació de boira als cims del Montnegre i del Montseny. Cal fer atenció en el fet que la marinada arriba abans al Montnegre (Serralala Litoral), de manera que a una mateixa cota el clima és en general més humit que en el Montseny (Serralada Prelitoral). També cal tenir present que la marinada rarament no va més enllà del Montseny. Hi dura poques hores i només quan és més intensa pot acostar-se a la Plana de Vic (figura 3).
En relació amb aquest darrer aspecte cal tenir present que la influència de la marinada és més important pel costat de sobrevent. Hi ha dues raons que ho expliquen. L'una és que la marinada bufa més estona en aquest costat, i fins no arriba sovint a sotavent, o hi assoleix amb menys intensitat.

L'altra raó és la pèrdua d'aigua al pujar l'aire boirós pel vessant de sobrevent. Poques vegades la boira dóna lloc a pluja, però les petitíssimes gotes que la constitueixen s'adhereixen a les fulles, troncs i pedres, de manera que tot ascendint va perdent humitat absoluta. Si la marinada traspassa una carena o un cim segueix el recorregut descendint pel vessant de sotavent. A l'haver perdut humitat absoluta, les gotes d'aigua s'evaporen a una cota superior a la que es formaren, de manera que hi ha una franja altitudinal en la qual hi ha més humitat en el cantó de sobrevent. Aquest fenomen és conegut amb el nom d'efecte föhn o foehn. Si la boira es forma a la cota 900 metres en el vessant de sobrevent, pot començar a desaparèixer, per exemple, cap els 1.200 metres, variable segons la velocitat del vent i les característiques del relleu.

La disposició del relleu i el fet que el mar es trobi a l'est del Montseny l'efecte foehn, malgrat sigui clar, no és molt important a causa de què el vessant de sobrevent és solell i el de sotavent l'obac. L'obac condiciona una humitat més elevada que el solell, fet que compensa les conseqüències de l'efecte foehn.
Les conseqüències de la boira

Actualment, amb el costum de pujar al Montseny per passejar-hi i passar una estona d'oci i de contemplació de la natura, sovint la boira pot molestar ja que condiciona un ambient humit i fred i redueix la visibilitat, a més de deixar-nos xops gairebé sense adonar-nos. Però cal entendre que els paisatges verds i frondosos del Montseny són derivats en molt bona part d'aquesta boira. Ens agrada i fruïm del paisatge que crea la boira, però no ens agrada que hi sigui quan nosaltres hi som, almenys tan persistent. La boira pot molestar als visitants, però també dóna un encant especial a la muntanya i, sobretot, fa que les plantes i animals no pateixin les assolellades i calorades de l'estiu.

Quants visitants pugen al Montseny il•lusionats en veure la muntanya ben neta des del Vallès i al cap d'una estona d'haver-hi arribat es troben que tot es cobreix d'una boira espessa! Tot queda moll per les finíssimes gotes de la boira empeses pel vent i per les gotes grosses que cauen dels arbres. Les fulles i branquillons degotegen sense parar i una fina capa d'aigua regalima pels troncs. Si et passeges, encara que sigui per una pista, et deixa xop al cap d'una estona. No s'hi val dur paraigua, t'envolta un ruixim que et deixa tot els cos ple de gotes finíssimes, i com més intentes desprendre-te'n, més xop et quedes. Per això sovint es parla de la boira ploranera o pixanera (figura 4).
Si la boira que hem trobat al pujar al Montseny és formada per l'ascens de la marinada, el desencís encara és més gran quan es baixa de la muntanya. Si travessant de nou el Vallès es mira enrere, es constata que no hi ha boira. Costa entendre què ha passat. La resposta és ben senzilla: la marinada ha parat, i ja no ascendeix més aire humit procedent del mar.

El Montseny es troba dins la regió mediterrània, que es caracteritza pels estius secs i calorosos. Aquesta coincidència de sequera i manca d'aigua fa que la flora i fauna s'hagi adaptat a suportar un període extrem. Per tant, només hi podran subsistir els organismes que disposin d'aquesta adaptació. Els que no l'hagin assolit, no hi podran subsistir. I és en aquest context quan la marinada juga un paper important.
Ja s'ha indicat que la boira que origina la marinada és la gran responsable dels paisatgess verds i frondosos dels vessants superiors del Montseny. El fet essencial és que aquesta boira es forma precisament durant la part central dels dies calorosos d'estiu, just quan les plantes i els animals han de suportar més calor i eixut.

No és fàcil saber la quantitat d'aigua que cau a terra des de les fulles i troncs i que deixa el terra i la fullaraca ben amarats. Però es tan o més important per les plantes el fet de reduir dràsticament l'evaporació i l'evapotranspiració. És pot dir que és tant o més influent l'estalvi d'aigua que l'aportació. Les dades meteorològiques registrades a l'estació del turó de l'Home mostren una mitjana amb més de la meitat dels dies de l'any amb algun moment de boira, amb un màxim de 22 dies l'agost i 19 dies el setembre. Aquests són mesos especialment secs i calents, que amb la boira es converteixen en més o menys humits.

Per aquest fet en el Montseny hi ha dos grans tipus de paisatge, el constituït en els indrets on es formen sovint les boires estiuenques originades pel vent ascendent de la marinada, i el dels indrets amb estius molt calorosos i secs. En el primer dominen les fagedes i en el segon els alzinars (figura 5).
Hi ha dos aspectes destacats d'aquestes conseqüències en el paisatge a considerar. L'un és que aquest canvi és força sobtat, i es passa de l'alzinar a la fageda en pocs metres; hi ha indrets on en aquest espai de contacte s'estableixen naturalment rouredes de fulla gran, que corresponen a les franges on la boira es forma pocs dies, no suficients per a la subsistència de la fageda, però sí per la roureda, que hi és més adaptada que l'alzinar.

El segon és l'extensió considerable que assoleix la fageda, que sense la boira o amb boires menys freqüents seria més escassa o inexistent. Les avetedes no hi serien pas sense aquestes boires estiuenques. La boira crea un ambient atmosfèric molt humit, just el que el faig i l'avet necessiten per a subsistir. L'ambient atmosfèric humit és una característica del clima atlàntic, ambient típic de la fageda. El clima de la part alta del Montseny té moltes de les característiques atlàntiques, malgrat que es nota que és dins un territori mediterrani, sobretot perquè els estius són una mica secs i de tant en tant són marcadament secs. Per això es parla sovint de clima de tendència atlàntica. En els anys en què els estius són més aviat secs per les pluges escasses o perquè les boires es formen menys dies del normal, els faigs pateixen estrés hídric. Aleshores les fulles es tornen grogues i marrons abans d'acabar l'estiu, i cauen.
Eduard Fontserè, un pioner en l'estudi de la marinada

La importància de la marinada a les muntanyes litorals és conegut, tant des del punt meteorològic com biogeogràfic i paisatgístic. Un dels primers en estudiar-la fou Eduard Fontserè (Barcelona, 1870-1970), un eminent físic, meteoròleg i sismòleg. El 1896 se li encarregà l'organització la xarxa pluviomètrica de Catalunya i redactà nombrosos escrits a partir de les dades obtingudes. Organitzà campanyes d'observacions meteorològiques a partir d'excursions; fins va escriure un manual de meteorologia per a excursionistes (Fontserè, 1962). Més tard fundà el Servei Meteorològic de Catalunya. El Montseny fou un indret preferit per Fontserè. El 1929, sota els auspicis de la Diputació de Barcelona, establí una estació meteorològica en el cim del Turó de l’Home (Fontserè, 1933 i 1950).  En aquest article reproduïm dos mapes seus, com homenatge per tot el que va fer en el camp de la Meteorologia de Catalunya, i molt especialment del Montseny (figures 2 i 6).
Bibliografia
Fontserè, E. (1917): Sobre els vents estivals de convecció a la costa catalana. Arxius de l'Institut de Ciències, V, 3: 109-167. Barcelona.

Fontserè, E. (1932): Condicions climatològiques de les costes occidentals de la Mediterrània i en particular de les terres costeres catalanes. Servei Meteorològic de Catalunya. Nota d'estudi, 49. Barcelona. 32 pàgs.

Fontserè, E. (1933): Les estacions meteorològiques de muntanya fundades per la Generalitat amb motiu de l'any polar 1932 33. Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques: Memòries, I, 5: 277 307. Barcelona.

Fontserè, E. (1950): Una visió meteorològica del Turó de l'Home. Edició d'Homenatge. Barcelona: Gustavo Gili. 70 pàgs.

Fontserè, E. (1962): Meteorologia de l'excursionista. Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya. 127 pàgs.

Llobet, S. (1947): El medio y la vida en el Montseny. Barcelona: C.S.I.C. 518 pàg. + mapa. Trad. catalana. El medi i la vida al Montseny. Estudi Geogràfic. (1990). Granollers: Museu de Granollers - Agrupació Excursionista de Granollers. 486 pàg. + periglacial al Montseny.

Panareda, J.M. (1991): El Montseny. Visió geogràfica. Vic, Eumo editorial. 175 pàgs.
© Dumalis
En el Montnegre, que és el primer relleu que ascendeix la marinada, la boira no es forma sempre, ja que és una muntanya relativament baixa (turó d'en Vives, 765 m, turó Gros, 758 m, els punts més enlairats). Però en el Montseny es forma molt sovint, ja que els cims més alts, el turó de l'Home i les Agudes, superen els 1.705 m.

En funció de la temperatura i de la humitat de l'aire, el punt de condensació s'assoleix en una cota més o menys elevada. En el Montseny, és freqüent entre els 900-1.100 m d'altitud, però es pot produir en cotes inferiors o superiors segons els dies.

La marinada té lloc sobretot en dies calmosos, de bon temps, en especial d'abril a setembre; és a l'estiu, entre juny i agost, quan bufa més sovint i amb més intensitat. En arribar al Montseny, entre mig matí i el migdia, es forma molt sovint la boira. Quan cap al tard la marinada perd força fins a parar, les boires desapareixen. Cap al final de la tarda el Montseny resta ben net de boires de nou.