Montseny XXI
La revista del Montseny el segle XXI

ISSN: 2339-8280     Dipōsit legal: B.3286-2014
número 8a      Octubre 2014
El paisatge del tram final de la Tordera

Josep M. Panareda
Maravillas Boccio
Resum

El paisatge del tram final de la Tordera és constituīt per un llit anastomosat i unes riberes enlairades amb motes colonitzades per un canyar dens. Més enllā hi ha diversos cāmpings, en especial ran la costa, i una horta molt activa. A la desembocadura sol haver una llacuna tancada per un barra de sorra, que es trenca amb les crescudes per a facilitar el desguās de l'aigua al mar.

Paraules clau: cāmping, canyar, delta de la Tordera, llit anastomosat, paisatge lineal.
 
 
 
El paisatge litoral de les desembocadures del rius té unes característiques singulars en relació amb la topografia i les particularitats del curs fluvial. Tanmateix el tram final dels rius és condicionat per la proximitat del mar. Els rius mediterranis grans, com el Nil, el Roine o l'Ebre, acaben en un gran delta. Semblantment succeeix amb els rius més humils, com el Llobregat o el Ter, que fineixen el seu recorregut enmig d'una plana litoral notable.

Els rius petits o rieres, com la Tordera, també s'han fet un final rellevant. Han reomplert la vall del seu tram final amb materials fins, han modelat una superfície plana i han fet possible la formació d'un nivell freàtic alt, proper a la superfície. Tot plegat ha permès l'establiment d'un paisatge natural ben diferent al de les terres veïnes, encara més accentuat que aigües amunt entre el bosc de ribera i els vessants amb alzinars i rouredes. Això mateix ha fet també que aquest petit delta hagi estat un territori més intensament explotar i aprofitat, i, per tant, molt transformat (Panareda, 2008).
Figura 1. Ortofotografia del tram final de la Tordera. Els dos segments vermells representen la localització dels paisatges lineals representats en les figures 6 i 8.
(font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
La Tordera és un riu mediterrani típic, situat al sector septentrional de les Serralades Costaneres Catalanes. Neix al cim del Montseny (1706 m), el punt més alt de la Serralada Prelitoral, travessa la Depressió Prelitoral i la Serralada Litoral i desguassa les aigües al mar entre els pobles de Blanes i Malgrat de Mar. El curs principal té una longitud d'uns 62 km.

La litologia de la seva conca és predominantment silícia (granodiorites, leucogranits, esquists, llims i argiles); les àrees amb materials calcaris són escasses. El règim del curs d'aigua és totalment pluvial, amb total dependència al règim de pluges, el que ha determinat una gran irregularitat estacional i anual. El cabal natural seria permanent, malgrat un estiatge marcat els estius. En fases d'extrema sequera la circulació superficial desapareix temporalment. Durant el segle XX el període d'estiatge ha anat augmentant a causa de la proliferació d'extraccions hídriques amb mines, pous i derivacions, fins el punt d'establir-se una fase permanent més o menys llarga amb el llit del riu ben sec (Panareda i Boccio, 2007 i 2007-2008; Panareda et al., 2001).
La verneda seria la vegetació potencial a la primera franja forestal de la ribera en tot el recorregut de la Tordera excepte al primer tram del curs alt. La verneda assoliria de manera natural fins a la mateixa desembocadura,  però la seva extensió ha estat molt reduïda directament o a causa de la disminució del nivell freàtic.


El paisatge vegetal actual

El paisatge actual del tram final de la Tordera és molt diferent del que seria de manera natural. És molt difícil imaginar-se com seria el delta de la Tordera si no hi hagués hagut cap presència ni intervenció humanes. Seria tant diferent que només podem fer-ne una aproximació amb una dosi considerable d'imaginació (figura 1).
Figura 2. Mota al marge esquerre de la Tordera amb la seqüència següent, d'esquerre a dreta: llit fluvial (no visible a la imatge), canyar, bardissa i herbei, pista, bardissa i herbei amb freixes, canal antic i horta.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 8 de març de 2014)
Segur que el curs del riu seria sinuós, amb meandres nombroses i braços i llits de riu abandonats. Hi dominarien els aiguamolls, llacunes, bosquines de tamarius i boscos d'arbres de ribera amb un predomini de verns, freixes i nombroses espècies de salzes. No queda pràcticament res d'aquesta vegetació al delta. Aigües amunt de la Tordera hi ha fragments de bosc de ribera i prop del poble de Tordera hi ha algunes basses i petits aiguamolls. A les planes interiors els boscos de ribera han estat destruïts per l'establiment de conreus i fa unes poques dècades per a la plantació de pollancres i plàtans. A tot el sector deltaic no hi ha cap verneda extensa i ben desenvolupada, només algun peu aïllat de vern o fragments de verneda.

Tanmateix, malgrat pugui semblar sorprenent, hi havia vernedes ben establertes al delta fins fa ben poc. Ho explica clarament en Pere Montserrat, un eminent botànic, fill de Mataró, que estudià la flora de la Serralada Litoral entre el Besòs i la Tordera la dècada de 1940. El seu treball fou publicat posteriorment, entre 1955 i 1964. Pere Montserrat escriu que el vern "por el Tordera llega hasta el nivel del mar y ocupa las charcas que se forman en el delta". Fins adjunta una fotografia amb un text ben explícit: "Una especie de manglar mediterráneo formado por alisos en las marismas costeras del Tordera. Bajo los alisos de la charca se observan hierbas duras umbrófilas en verano y a pleno sol en invierno". Sembla que sota els verns hi ha un càrex alt, probablement Carex riparia, que Pere Montserrat diu que és abundant a les vernedes entollades de Malgrat al delta de la Tordera. Ben poca cosa d'aquest tipus de vegetació resta actualment al delta. La fotografia recorda les vernedes que hi ha no gaire lluny del poble de Tordera i seguint la riera de Santa Coloma cap l'antic estany de Sils. El mateix Pere Montserrat assenyala un altre carex, Carex pseudocyperus, "muy abundante en las charcas que se forman en el delta del Tordera, en especial bajo los corpulentos alisos y alternando con Carex vulpina, Poa nemoralis, Sparganium ramosum, Iris pseudacorus, etc".
Figura 3. La Tordera amb canals trenats o anastomosats, típics de llits fluvials amples i plans ben visibles el març de 2014 (fotografia esquerra) i amb un únic canal de circulació d'aigua i amb una cobertura herbàcies considerable l'agost de 2010 (fotografia dreta).
(fotografies de Josep M. Panareda)
Ara domina un canyar continu a ambdues ribes de la Tordera. El canyar ha estat plantat i afavorit per a la protecció de les motes enlairades que marquen el recorregut del riu i que eviten que les aigües inundin els camps en el moment de crescudes. Les canyes han tingut també altres aprofitaments, i molts importants, per a enguixar sostres i parets, per a aspres de les mongeteres i tomaqueres i per a cistells i coves.

Els darrers quilòmetres del curs de la Tordera són constituïts per un recorregut rectilini amb una amplada entre els 100 i 150 metres. És un traçat artificial que facilita l'escolament de l'aigua i disminueix el risc d'inundacions dels conreus veïns. El fons del llit del riu és ben planer i sorrenc, a causa de l'abundància de les roques granítiques a la conca. Un tret remarcable d'aquest tram de llit fluvial és la formació d'una xarxa de canals d'aigua entrellaçats separats per barres de sorra o grava. Els especialistes parlen de xarxa o corrent anastomosat, característic dels llits fluvials amples i poc profunds. Seria més senzill parlar de riu trenat, ja que recorda l'aspecte d'una trena (figura 2).
En moments de pluges abundoses l'aigua cobreix gairebé tot el llit fluvial, però poc després minva i només circula pels canals trenats. Després el cabal va disminuint fins a desaparèixer la circulació superficial i deixar el llit ben sec. Aleshores germinen una gran quantitat d'herbes. Hi dominen herbes de caràcter nitròfil i ruderal a causa de la gran quantitat de nutrients; moltes són espècies exòtiques. Al costat dels cursos trenats, sobretot si la circulació dura prou temps, s'estableixen poblacions denses d'herbes pròpies de les riberes, com les bogues i els anagalls (figura 3).
Figura 4. Illa de sorra allargassada al llit de la Tordera amb una franja densa d'anagalls (Veronica anagallis-aquatica) que germinaren ran l'aigua corrent quan el cabal era més abundant i el corrent d'aigua assolia un nivell superior.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 17 d'agost de 2010)
.
Figura 5. Llit fluvial del tram final de la Tordera colonitzat per plantes nitrohalófiles, pròpies d'ambients ruderals, rics en matèria orgànica i amb contingut de sals considerable.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 17 d'agost de 2010)
El paisatge del llit fluvial és molt variable. Cada vegada que es registra una crescuda, per petita que sigui, la xarxa de canals trenats es modifica. I canvia també la distribució de les plantes i la seva abundància en un indret concret. Si durant uns anys no s'esdevé cap crescuda, les plantes assoleixen una expansió notable, fins colonitzar gairebé la totalitat del llit. Malgrat tot serà un paisatge efímer, ja que desapareixerà amb la primera crescuda forta (figures 4 i 5).

Més enllà del curs de la Tordera domina el paisatge agrícola de regadiu amb hortalisses de tota mena. Tanmateix l'espai agrícola ha sofert una disminució notable les darreres dècades a causa de l'augment de l'àrea construïda, a partir dels nuclis situats als extrems del delta: Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera. També cal considerar els càmpings, que ocupen sobretot la franja costera propera a la desembocadura.
No resta cap llacuna o bassa al delta amb vegetació pròpia de les zones humides, excepte algun racó petit o en alguna sèquia antiga o canal de drenatge on dominen plantes exòtiques i de caràcter nitròfil i ruderal. Les llacunes o estanys naturals foren dessecats ja fa molt de temps. Els clots oberts per a l'extracció de sorres i graves han estat tornats a tapar amb materials de tota mena.

La vegetació litoral lligada a l'aigua salada i a la sorra de la platja i dunes, relativament força ben establerta fins fa unes dècades, segons testimoni del mateix Pere Montserrat, ha estat substituïda per comunitats on abunden també les plantes exòtiques de caràcter nitròfil i ruderal  La causa principal n'és, per un cantó, la construcció d'habitatges i apartaments i la instal•lació de càmpings. Per altre cantó, cal considerar l'ús sistemàtic de les platges com espai d'oci i el conjunt d'intervencions que es duen a terme per a arranjar-les, com les neteges mecàniques periòdiques.

Tanmateix cal tenir present la dinàmica dels corrents marins i l'onatge, especialment durant els temporals que malmeten la franja costanera, arrosseguen la sorra mar endins i fan recular la línia de costa. Aquests fenòmens són ben naturals i han succeït sempre. Però actualment tenen aquestes conseqüències negatives per als humans a causa de l'ocupació d'espais amb un gran dinamisme natural, que es destrueixen amb les tempestes i es refeien posteriorment també de manera natural. Ara es més difícil refer els espais desballestats per la fúria de l'aigua a causa de diverses actuacions, com el port de Blanes, els dics protectors i els passeigs marítims cimentats.


La representació dels paisatges lineals

Els trets més significatius del paisatge actual del tram final de la Tordera es presenten mitjançant "paisatges lineals". És tracta d'una síntesi de la diversitat dels paisatges en relació amb el rocam encara poc consolidat, la topografia, la disponibilitat d'aigua i les diferents estratègies per a l'aprofitament dels recursos naturals al llarg de la història. Aquesta síntesi permet una millor comunicació dels trets essencials del paisatge i de les pautes que han de facilitar la seva interpretació.
Figura 6. Paisatge lineal al tram final de la Tordera, prop la desembocadura.
1.-Llit fluvial amb un paisatge en mosaic en relació amb la microtopografia condicionada per les barres de sorra, que romanen molt de temps inundades o amb un nivell freàtic molt proper a la superfície. Hi domina una vegetació amb plantes higròfiles pròpies d'indrets inundats amb d'altres de caràcter oportunista, ruderal o nitròfiles per la gran quantitat de nutrients. Moltes d'aquestes plantes són exòtiques, sobretot les que es desenvolupen damunt de les barres de sorra. Prop de la ribera sol establir-se un canyissar dens, en contacte amb el canyar de la mota.
2.-Mota a ambdós costats del riu, colonitzada per un canyar dens amb peus isolats o en grups petits de freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia), gatell (Salix atrocinerea), om (Ulmus minor) i àlber (Populus alba).
3.-Més enllà de la mota i del camí hi ha la plana litoral ocupada per càmpings. Al marge dret del riu, seguint la direcció del corrent d'aigua, hi ha un mirador enlairat que permet una observació més global del que s'ha representat en el paisatge lineal; es veu bé la barra de sorra que tanca la llacuna. L'orientació de la costa permet que s'hagi representat la platja al marge esquerre.
4.-Platja sense vegetació.
El paisatge inferior correspon al mateix indret en un moment de forta crescuda. L'aigua corrent inunda tot el llit i la barra de sorra de la costa ha estat trencada per la força de l'aigua que desguassa al mar.
Un paisatge lineal és la representació d'un territori a llarg d'un recorregut, en el qual es posen de manifest les variacions espacials expressades mitjançant símbols associatius. Les característiques principals són la concepció global dels paisatges representats, la simplificació i la generalització en relació amb les escales espacial, temporal i temàtica, l'ús de símbols associatius i la diferenciació de l'escala de detall de cada element respecte a l'escala de comunicació i interpretació del conjunt (Panareda i Boccio, 2012 i 2013).

Els paisatges lineals han estat establerts en una triple direcció al tram final de la Tordera. En primer lloc s'han elaborat a partir d'itineraris transversals al curs del riu; són els que s'adjunten en l'article. Altres perfils segueixen la direcció perpendicular a la costa; se n'han elaborat en tres ambients principals, als sectors propers a la desembocadura (superfície marina, platja, càmping i conreu de regadiu), on hi ha construccions prop la costa (superfície marina, platja, construccions de nuclis històrics, i construccions d'eixample o d'urbanitzacions) i a la duna (superfície marina, duna repoblada amb pins i transformada en càmpings i conreus de regadiu). Finalment s'ha aplicat la tècnica de perfils lineals a la franja de contacte entre la plana deltaica i els vessants dels turons propers; permeten sèries variades que a grans trets es componen de dues unitats: la plana amb conreus de regadiu i la part baixa dels vessants amb conreus de secà sovint abandonats; als turons hi ha un mosaic de vegetació forestal que correspon a diverses fases de regeneració a partir de l'abandó agrícola més o menys llunyà.

Com a mostra es presenten tres perfils lineals del tram final de la Tordera, transversals al curs del riu.

Els dos primers corresponen a un mateix indret prop de la desembocadura. Presenten dues situacions diferents. Primer es representa el llit del riu en l'estat més corrent, amb el riu fluvial recorregut per canals trenats enmig de barres de sorra parcialment colonitzades per herbes. El segon mostra el mateix indret amb el llit totalment cobert d'aigua a causa d'una crescuda (figura 6).
Figura 7. Petita llacuna tancada al mar per una barra de sorra, només oberta durant les crescudes. Al fons, més enllà del grup d'ocells, s'observa la seqüència espacial de paisatges ben diferenciats: llit inundat, canyissar, canyar i bosc de ribera amb àlbers, freixes de fulla estreta, plàtans i oms.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 17 d'agost de 2010)
En aquest tram el llit del riu es troba sovint parcialment inundat a causa de la formació d'una llacuna tancada per la barra de sorra ran de mar. Només durant les crescudes aquesta barra es trenca per deixar abocar l'aigua al mar. Quan el cabal minva la barra es reconstrueix de manera natural per la dinàmica dels corrents marins que arrosseguen els grans de sorra al llarg del litoral. Al tancar-se la barra es forma la llacuna esmentada que sol romandre de manera gairebé permanent, però amb una superfície d'aigua variable. A les vores de la llacuna d'ambdós costats de les ribes de la Tordera solen establir-se poblacions de bogues, canyissos i  d'altres herbes altes. A més distància de la barra de sorra la fondària de la llacuna minva fins reduir-se a una xarxa de canals trenats, i finalment sense circulació superficial. La llacuna sol ser ocupada per poblacions d'ocells propis de la costa i de les zones humides (figura 7).
El segon paisatge lineal ha estat establert aigües avall del pont del ferrocarril entre Malgrat de Mar i Blanes, a uns 2 km de l'anterior. S'ha establert quan encara hi ha canals trenats funcionals. Se n'han representat dos, separats per barres de sorra i grava que han estat modelats en diferents fases de crescudes. La presència d'una colonització densa d'herbes i fins i tot d'una bardissa mostra que es tracta d'una situació de llarg temps sense una crescuda important. En aquest indret el riu és totalment vorejat de conreus d'hortalisses (figura 8).
Figura 8. Paisatge lineal de la Tordera agües avall del pont del ferrocarril entre les poblacions de Blanes i Malgrat de Mar, a 2 km de la desembocadura.
1.-Llit fluvial amb un paisatge en mosaic en relació amb la microtopografia condicionada per les barres de sorra i grava modelades per la circulació superficial de l'aigua, que és molt variant en funció del cabal del riu. S'han representat dos canals de la xarxa trenada o anastomosada. Ran d'aigua hi ha una vegetació higròfila que sovint es desenvolupa també dins l'aigua. Solen dominar-hi les bogues, els anagalls i alguns joncs i càrexs. Damunt de les sorres i graves, en un ambient sec i ben assolellat, s'estableix un paisatge ben diferent que contrasta molt amb l'anterior; hi creix una gran quantitat d'espècies d'afinitat diversa, on dominen les ruderals nitròfiles i moltes oportunistes exòtiques; sovint hi ha peus joves de sarga (Salix elaeagnos), de pollancre (Populus sp.) o d'un altre arbre de ribera, que rarament esdevenen grans a causa de les crescudes periòdiques que ho arrasen tot. Durant els mesos d'estiu el llit roman ben sec, sense corrent superficial, el que afavoreix la presència de plantes xeròfiles, és a dir, capaces de suportar un ambient ben sec i càlid; els anys secs, la durada de l'estiatge total pot ser més llarga. Aleshores les plantes higròfiles hi són absents.
2. Mota artificial colonitzada per un canyar dens a ambdues riberes. Hi ha peus isolats i ben desenvolupats de freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia), gatell (Salix atrocinerea) i (Ulmus minor). Entre el camí i el canyar sol haver una franja amb herbassars o una bardissa.
3 Plana deltaica amb conreu d'hortalisses. Al marge esquerre (3´) s'observa la morfologia d'un canal antic. Actualment es rega sobretot per aspersió.

Bibliografia

Montserrat, P. (1955-64): "Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera)", Collectanea Botanica, 4(3): 351-398; 5(1): 1-86; 5(2): 297-351; 5(3): 613-657; 6(1-2): 1-48; 6(3): 387-453. [Edició en un sol volum el 1968, Caja de Ahorros de Mataró, Mataró, 425 p.].
Panareda, J. M. (2008): L’evolució del paisatge mediterrani de ribera, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans,  58 p.
Panareda, J. M.; Boccio, M. (2007): "Flora i paisatge vegetal de la costa del Maresme", Atzavara, 15: 165-174.
Panareda, J.M., Boccio, M. (2007-2008): "Efectos de la dinámica litoral inducidos por la actividad humana en áreas urbanizadas. El caso del Maresme (Barcelona)", Territoris, 7: 55-68.
Panareda, J. M.; Boccio, M. (2012): "La expresión gráfica del territorio mediante paisajes lineales", Cuadernos Geográficos, 51 (2): 78-95.
Panareda, J.M.; Boccio, M. (2013): "Paisatges lineals del Congost", Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers, 18: 75-107.
Panareda, J. M.; Pintó, J.; Romo, A. (2001): "Factors en la distribució de les plantes vasculars en el llit de la Tordera", en Monografies, 32: 111-118.
© Dumalis