Montseny XXI
La revista del Montseny el segle XXI

ISSN: 2339-8280     Dipòsit legal: B.3286-2014
número 8b      Octubre 2014
La cornera (Cotoneaster integerrimus Medik.) al Montseny

Maravillas Boccio
Josep M. Panareda
Resum

La cornera (Cotoneaster integerrimus) és un arbust tortuós propi dels matollars de ginebró i bàlec i d'indrets rocosos de l'estatge subalpí; tanmateix ascendeix a l'estatge alpí i descendeix al montà. Al Montseny és força present entre els 1.500 i 1.706 m d'altitud; per sota aquestes cotes és rar.

Paraules clau: cornera, corologia, flora, matollar subalpí, rosàcies.
 
 
 
La família de la cornera: rosàcies

La cornera pertany a la família de les rosàcies, una de les més conegudes pel nombre total d'espècies i sobretot per la importància al nostre paisatge i l'alimentació. Agrupa més d'un centenar de gèneres i entre 3.000-3.500 espècies presents arreu de la superfície terrestre; són més freqüents a les regions temperades i subtropicals de l'hemisferi nord. Sense considerar les rosàcies cultivades en conreus i jardins, a Catalunya hi ha més d'una vintena de gèneres i més d'un centenar d'espècies, nombres variables segons els criteris dels especialistes.
Figura 1 Carena entre el turó de l'Home i les Agudes colonitzada per un matollar de ginebró, un dels hàbitats més significatiu de la presència de la cornera al Montseny.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 11 d'agost de 2007)
Figura 2. Branca de cornera enmig d'una mata densa de ginebró al vessant del turó de l'Home.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 16 de maig de 2011)
De fet no hi ha gaire diversitat d'espècies, però són i han estat molt importants en l'economia i en el paisatge. Els arbres i arbusts dels gèneres Prunus (albercoquer, ametller, aranyoner, cirerer, guinder, presseguer i prunera) i Pyrus (pomera i perera) pertanyen a les rosàcies, a més de les exòtiques com el codonyer (Cydonia oblonga), el nesprer (Mespilus germanica) i el nesprer del Japó (Eriobotrya japonica). La maduixera (Fragaria vesca), que és una herba perenne, i l'esbarzer (Rubus sp.), una liana punxosa, són també rosàcies.

D'altra banda les rosàcies han estat emprades com ornamentals, moltes de les quals són plantes exòtiques a casa nostra. En destaca el conjunt dels rosers, que pertanyen al gènere Rosa, que ha donat nom a la família. Els rosers dels nostres jardins són cultivars, dels quals n'hi ha molts centenars. Però hi ha rosers espontanis i propis del nostre paisatge, sovint coneguts com rosers bords per diferenciar-los dels cultivars o que han estat empeltats. Gèneres emprats també com ornamentals són Cotoneaster, Pyracantha i Spiraea, entre altres.
Figura 3. Il•lustració de branques de cornera amb flors i fruit (làmina original de Maravillas Boccio).
Algunes rosàcies també han tingut i tenen importància remeiera, com l'arç blanc (Crataegus monogyna), la reina dels prats (Filipendula ulmaria) i diverses espècies del gènere Prunus, entre altres.
El gènere de la cornera: Cotoneaster

El gènere Cotoneaster inclou un conjunt de plantes llenyoses, arbustos o arbrets, que poden ser erectes o prostrats. Les flors són petites i agrupades en inflorescències en cima corimbiforme. El fruit és un pom petit arrodonit o en forma de pera, de 5 a 12 mm, sovint amb les restes marcides del calze a la punta; conté d'1 a 5 llavors llises i el•líptiques.

Cotoneaster està emparentat amb gèneres prou coneguts, com Mespilus (nesprer), Crataegus (arç blanc), Eriobotrya (nesprer del Japó), Sorbus (moixeres) i sobretot Pyracantha (piracant). Sovint es pot confondre amb algun piracant; els Pyracantha són arbusts espinosos i els Cotoneaster no ho són.

No és gens fàcil indicar quantes espècies hi ha de Cotoneaster, a causa de la diversitat de criteri dels especialistes. La raó és que moltes espècies de Cotoneaster tenen reproducció apomíctica, és a dir, s'originen per apomixi, que és una forma de degeneració de la reproducció sexual per la qual es produeixen embrions sense fecundació. El resultat és l'existència de línies clonals amb individus iguals genèticament, que alguns autors consideren com espècies independents; d'altres, en canvi, amb uns criteris més sintètics creuen que es tracta de races d'una mateixa espècie.
Figura 4. Detall d'una branca de cornera florida.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 16 de maig de 2011)
Figura 5. Branca de cornera amb fruits madurs.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 3 d'agost de 2013)
La concentració d'espècies de Cotoneaster més gran es troba a les regions temperades de la Xina. També n'hi a l'Europa i al Nord d'Àfrica. A la Península Ibèrica n'hi ha tres que poden ser considerades naturals: Cotoneaster granatensis, Cotoneaster tomentosus i Cotoneaster integerrimus. La primera només es fa al sector sud-est de la Península. Cotoneaster tomentosus (cornera tomentosa) és rara a Catalunya; es fa a la roureda de roure martinenc i a vegades a l'alzinar muntanyenc. Cotoneaster integerrimus (cornera) és un arbust baix propi dels matollars subalpins i de la pineda de pi negre. Les dues corneres catalanes són força semblants, però viuen en ambients diferents. La cornera tomentosa té les fulles més grosses, de 3 a 6 cm, i pubescents a l'anvers almenys quan són tendres, les inflorescències amb 3-7 flors o més, els sèpals pubescents i el fruit dret i una mica tomentós (figura 1).

Hi ha nombroses espècies exòtiques de Cotoneaster introduïdes per a usos ornamentals, la majoria procedents de la Xina o de territoris propers.
La morfologia de la cornera

És un arbust amb els branquillons tortuosos i tomentosos únicament a la punta. Les fulles són petites, de 1 a 3,5 cm de llargària, enteres, endurides, glabres i verdes l’anvers i tomentoses i blanques al revers; té el pecíol curt i el limbe ovat; les estípules són molt estretes, vermelloses i aviat caduques. Les flors s’agrupen en ramells d’1-4 i són de color rosa o blanques tenyides de rosa, dretes i finalment pèndules; té el calze glabre o només pubescent al marge i amb 5 sèpals enters, amples i curts; els 5 pètals són drets, lliures i poc més llargs que el calze. El fruit és vermell, lluent, pèndul i amb les restes del calze persistent; és carnós i té la mida d'un pèsol. Floreix l'abril i maig i fructifica a partir de l'agost (figures 2, 3, 4 i 5).
Figura 6. Branques de cornera sobresortint d'una mata de ginebró a la carena del puig Sacarbassa.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 16 de maig de 2011)
L'ecologia i distribució de la cornera
La cornera viu als matollars de ginebró i bàlec de l’estatge subalpí on és força comuna; ascendeix a l’estatge alpí i descendeix al montà. A Europa és present arreu del territori fred  fins a l'Escandinàvia; cap a l'est es troba a Crimea, al Caucas i a l'Iran. A la Península Ibèrica es fa especialment a les muntanyes septentrionals pirinenques i cantàbriques. A Catalunya només creix espontàniament als Pirineus i de manera notable al Montseny (figura 6).

La cornera és una mata relativament freqüent al matollar de ginebró dels vessants culminants del Montseny, on creix protegida sota el seu brancatge. Tot i això, també es fa en solitari als esqueis i cingles. Com que és més aviat petita, sovint és poc vistosa, de manera que passa desapercebuda als excursionistes. Ha estat localitzada en els quadrats de 10x10 km DG42, 43 i 52. I són 26 els quadrats d'1x1 km on ha estat trobada els darrers anys, entre els 1.500 i 1.706 metres d'altitud. Molt excepcionalment descendeix a cotes inferiors. S'ha observat fins als 1.125 metres, arrelada a un esquei obac. La seva presència al Montseny té una importància biogeogràfica evident (figura 7).
Figura 7. Mapa de la distribució de la cornera al Montseny. Cada cercle correspon a un quadrat d'1 x1 km on s'ha localitzat almenys una cornera espontània.
(dades originals de Josep M. Panareda i Maravillas Boccio i elaboració cartogràfica de Maravillas Boccio)
Sembla que la cornera s'ha vist afavorida al Montseny per la disminució del pasturatge i per la prohibició de les cremes periòdiques les darreres dècades. Cal considerar que la població actual es troba en un màxim possible, i fins i tot per damunt del que ho estaria en una situació natural. És molt probable que la població de cornera augmenti encara una mica més, però si segueix la progressió de la fageda s'iniciarà aviat una disminució d'exemplars, tal com està succeint amb el ginebró i altres plantes presents al nivell supraforestal actual. Tanmateix no cal preocupar-se per aquesta possible disminució, ja que la cornera restarà segura arrelada als rocams que sempre afloraran, en especial als obacs.

A part cal considerar l'efecte de l'escalfament global, que dificultarà progressivament la subsistència de la cornera a les cotes inferiors on ara es troba.



Els aprofitaments de la cornera

Com moltes altres corneres, la que és espontània als cims del Montseny també s'ha emprat com  ornamental. Ha estat plantada en parcs i jardins. Malgrat tot, hom prefereix emprar les corneres exòtiques, ben disponibles als comerços de jardineria. No en coneixem altres usos.





Bibliografia

Bolòs, O. de; Vigo, J. (1984): Flora dels Països Catalans, I. Barcelona, editorial Barcino. 736 p.

Castroviejo, S. (ed.) (1998): Flora Ibérica, VI Rosacae. Madrid, Real Jardín Botánico. 592 p.

López González, G. (2001): Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. Madrid, Ediciones Mundi-Prensa. 2 vols. 1.727 p.

Panareda, J.M.; Masnou, J.; Boccio, M. (2010): “Caracterització biogeogràfica dels arbustos d’afinitat subalpina al Montseny”, a VII Monografies del Montseny: 143-154. Diputació de Barcelona.

© Dumalis