Montseny XXI
La revista del Montseny el segle XXI

ISSN: 2339-8280     Dipòsit legal: B.3286-2014
número 9a      Desembre 2014
Canvis de paisatge a la ribera de la Tordera els darrers segles

Josep M. Panareda
Maravillas Boccio
Resum

Les riberes han estat històricament molt explotades a causa de la presència d'aigua i per la fertilitat dels sòls. La Tordera és un riu mediterrani típic amb un règim fluvial en estreta relació amb el règim de pluges, caracteritzat per uns màxims la tardor i primavera i uns mínims l'estiu i l'hivern. Els curs principal de la Tordera té uns 62 km de longitud i la conca una superfície de 876 km2. Es comenten alguns dels trets més significatius dels canvis de les riberes de la Tordera al llarg dels darrers segles. Cada sistema d'aprofitament dels recursos ha condicionat un conjunt de paisatges característics. En l'exposició s'han establert quatre fases principals els darrers tres segles. S'inclouen exemples gràfics de paisatges lineals.

Paraules clau: biodiversitat, bosc de ribera, paisatge de ribera, paisatge lineal, riu mediterrani, ús del sòl.
 
 
 
El paisatge dels espais de ribera ha estat molt explotat històricament a causa de la presència d'aigua i de la fertilitat dels sòls. Però el seu aprofitament ha canviat en relació amb les diferents estratègies derivades de les necessitats i tècniques disponibles a cada moment històric . Fa temps que estem estudiant aquests canvis en diversos rius catalans, en especial els que recorren les muntanyes i planes de les Serralades Costeres Catalanes. El treball es realitza en el marc del programa de recerca "Evolució dels paisatges mediterranis de ribera" de l'Institut d'Estudis Catalans.

Ara presentem una síntesi de les idees principals sobre els canvis i l'evolució dels paisatges de ribera de la Tordera al llarg dels darrers segles. És un resum d'una comunicació presentada al Col•loqui de Geografia Rural celebrat a Girona el setembre de 2014 (Panareda i Boccio, 2014a).

La Tordera és un riu mediterrani típic amb una longitud de 62 km al seu tram principal. La conca drena una superfície de 876 km2. Les precipitacions mitjanes anuals hi oscil•len entre els 700 i 1.100 mm; són irregulars i estacionals, amb uns màxims la tardor i primavera, i un mínim l'estiu; també hi sòl ploure poc l'hivern. De manera natural el cabal seria normalment permanent, però amb un estiatge estival marcat; la circulació superficial només s'interrompria els anys excepcionalment secs. L'increment de les captacions d'aigua ha comportat l'augment de la durada del període amb la llera sense aigua superficial durant les darreres dècades (Boada et al. 2008; Font et al., 2002; Gutiérrez, 1999).

La dinàmica natural condicionaria un tipus de paisatge ben diferent de l'actual i del que hi ha hagut els darrers segles. Cada sistema d'aprofitament dels recursos ha creat un conjunt de paisatges característics i en condiciona la seva evolució. S'analitzen els canvis en els usos i aprofitaments de l'aigua i les seves conseqüències al paisatge, en especial en l'estructura, la composició florística i el funcionament del bosc de ribera.
Figura 1. Verneda ben desenvolupada a la ribera de la Tordera prop de Sant Esteve de Palautordera, al sector de la Depressió Prelitoral. Els verns comencen treure les fulles noves i tendres. A la llera es diferencia bé la franja amb aigua corrent i el sector amb còdols, amb un predomini de rocs de pissarres i esquists.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 15 de maig de 2013).

Es detecta una clara dualitat històrica en els sistemes d'aprofitament entre els sectors de muntanya i els de la plana. Hem establert quatre fases principals els darrers tres segles. Al llarg dels segles XVIII i XIX l'aigua s'aprofitava per als molins i per al regadiu, i les riberes per a pastura, llenya, vímet i fusta. Durant la primera meitat del segle XX els aprofitaments s'intensificaren a causa de l'augment de la població i de la instal•lació de diverses indústries; els molins desapareixen i s'inicia una lluita forta pel control de l'aigua entre els regants i les noves indústries. A partir de la dècada de 1950 les activitats tradicionals resten totalment testimonials o desapareixen del tot, de la mateixa manera que ho feren algunes de les primeres indústries. Al seu lloc s'estableixen indústries grans, especialment químiques, les quals consumeixen una gran quantitat d'aigua. i provoquen nivells elevats de contaminació. Tanmateix la contaminació també és derivada dels abocaments domèstics. Tot plegat mena cap a una degradació ambiental gran de la ribera i cap a una marginació d'aquest espai per part de la població. A partir de 1970 els nivells de contaminació tan elevats i la gran demanda d'aigua provoquen un canvi sobtat en la seva gestió a causa de la pressió social. S'inicia una etapa de control dels abocaments, de la depuració de les aigües, de la racionalització del consum i de la regeneració de les riberes (figura 1).
Metodologia i fonts

Deixem la citació de treballs de referència de caràcter teòric i metodològic o aplicats a un espai concret, ja que queda fora dels objectius d'aquest breu article. Només es fa referència a alguns estudis relacionats amb la Tordera, com el treball sobre el Montseny de S. Llobet (1947), o altres treballs específics sobre aquest riu (Abril, 1998; Boada et al. 2008; Font et al., 2002; Gutiérrez, 1999; Sala, 2004). Tanmateix s'indiquen treballs anteriors nostres elaborats amb objectius semblants als d'aquest escrit. Alguns treballs corresponen a aportacions globals (Panareda, 2008, 2009 i 2010; Panareda i Boccio, 2012), d'altres han estat realitzats sobre paisatges de ribera de rius propers, com el Llobregat (Sans i Panareda, 2012), el Foix (Casulleras i Panareda, 2013; Panareda et al., 2001 i 2013) o el Congost (Boccio i Panareda, 2014). Finalment en d'altres s'analitzen aspectes concrets de la mateixa Tordera (Panareda i Boccio, 2007, 2007-2008, 2009, 2014b i 2014c).

Les consultes documentals han estat dutes a terme a arxius municipals, comarcals i generals.
El treball de camp ha estat la font d'informació principal; s'ha dut a terme des de perspectives i objectius diversos. Per un cantó s'han efectuat recorreguts al llarg del curs fluvial per a obtenir una visió de conjunt i poder detectar l'existència de realitats d'interès poc coneguts o no inventariats; les ortofotografies han constituït un suport de primer ordre en aquesta tasca. Per un altre cantó s'han establert inventaris sistemàtics tant d'elements naturals com dels derivats de la presència i activitats humanes amb el suport de fitxes preestablertes.

Les dades obtingudes han estat entrades en diverses bases de dades per a la seva ordenació i el tractament corresponent. Finalment s'han elaborat diagrames i mapes i redactat els resultats i les conclusions.
Figura 2. Paisatge lineal amb la representació esquematitzada de la vegetació potencial de ribera d'una vall estreta i amb aigua corrent permanent dins el territori de l'alzinar. Sol formar una massa forestal contínua, tot resseguint la llera del riu. 1: verneda ran d'aigua; 2: bosc mixt de freixes, gatells i oms, molt fragmentat si la vall es molt estreta; 3: alzinar o alzinar amb roures.
(original de Josep M. Panareda, dibuixat per Maravillas Boccio).
Figura 3. Paisatge lineal amb la representació esquematitzada de la vegetació potencial de ribera a una vall de fons ample i amb aigua corrent permanent dins el territori de l'alzinar. Sol constituir una massa densa, amb clarianes obertes al llarg de la llera quan aquesta és ampla, i periòdicament netejada per les aigües de les riuades. 1: sargar i comunitats herbàcies a la llera del riu, sobretot a les illes i barra de sorra i grava; 2: verneda ran d'aigua; 3: bosc mixt de freixes, salzes, gatells, àlbers i pollancres; 4: omeda; 5: alzinar o alzinar amb roures.
(original de Josep M. Panareda, dibuixat per Maravillas Boccio).
Cal un comentari específic sobre l'elaboració dels paisatges lineals, un sistema de representació gràfica molt adequada per a cartografiar els paisatges de ribera. Els paisatges lineals són representacions d'un territori al llarg d'un recorregut, on es posen de manifest les variacions espacials, les quals són expressades mitjançant símbols associatius. Les seves característiques principals són la concepció global dels tipus de paisatges representats, la simplificació i la generalització en relació amb les escales espacial, temporal i temàtica, la utilització de símbols altament associatius i la diferenciació de l'escala de detall de cada element respecte a l'escala de comunicació i d'interpretació del conjunt (Boccio i Panareda, 2014; Panareda i Boccio, 2012 i 2014b).



Un paisatge dual: la muntanya i la plana

A grans trets el paisatge de la ribera de la Tordera pot dividir-se en dos grans conjunts: paisatges de ribera situats dins els massissos muntanyosos i paisatges de ribera de les planes.

El curs principal de la Tordera té la forma del número quatre. El pal vertical superior correspon al tram que recorre el massís del Montseny (Serralada Prelitoral) i part de la plana del Vallès (Depressió Prelitoral), el pal horitzontal correspon al tram longitudinal de la plana del Vallès que segueix el límit septentrional del massís del Montnegre (Serralada Litoral). Finalment el pal vertical inferior talla transversalment la Serralada Litoral fins a  la desembocadura del riu entre Malgrat de Mar i Blanes. Els afluents principals de l'esquerre de la Tordera tenen també un primer recorregut per la Serralada Prelitoral; les rieres del Pertegàs, Gualba, Breda, Arbúcies i Santa Coloma primer solquen valls pregones dels massissos del Montseny i les Guilleries, i posteriorment travessen la Depressió Prelitoral fins a desembocar a la Tordera. Els afluents de la dreta són en general de menor entitat i no tenen gaire recorregut per la Depressió Prelitoral; uns segueixen valls del Montseny i altres del Montnegre. 
Figura 4. Els afluents de la Tordera són autèntics refugis biològics a causa de trobar-se en sots i valls tancades amb pendents forts. Als gorgs i salts d'aigua de la riera de Gualba es refugien plantes de gran valor ecològic i biològic com la falguera de rei (Osmunda regalis).
(fotografia de Josep M. Panareda, el 28 de novembre de 2005).
Figura 5. Ran de la Tordera hi hagué tot un seguit de molins com el de Rifer, prop del poble de Montseny, testimoni d'un aprofitament important al seu moment. Alguns funcionaren fins la primera meitat del segle XX.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 23 de desembre de 2005).
En general els paisatges de ribera de l'interior dels massissos es troben al fons de valls estretes i rocoses, el que ha dificultat el seu aprofitament i ha condicionat una alteració i transformació menors i el manteniment d'estructures forestals. En canvi, els paisatges de les planes al•luvials ben desenvolupades han estat intensament explotats i transformats.

El resultat és un paisatge dual en el conjunt de la conca. El contrast ha estat accentuat durant les darreres dècades a causa de l'abandó de les activitats tradicionals: predomini de masses forestals als massissos i hegemonia d'usos urbanístics i agrícoles a les planes.

Aquesta dualitat té una gran importància en la biodiversitat i en els processos actuals de regeneració del bosc de ribera.

Les riberes de muntanya s'han mantingut com àrees forestals, en especial als trams més angostos. A les valls de fons pla, on era possible establir una franja de conreu, les parcel•les d'horta s'han mantingut fins fa ben poc. La humitat ambiental ha facilitat una recolonització vegetal ràpida, sovint afavorida amb la plantació de pollancres o plàtans. La verneda, que rarament havia desaparegut a les riberes de muntanya, hi és la comunitat dominant (figura 2 i 3).

Tot plegat ha permès que aquests sots, tant dels cursos principals, com de les rieres i torrents, hagin estat sempre un refugi de plantes herbàcies i arbustos exigents en humitat atmosfèrica i edàfica. Cal fer esment que els fondos més rocosos, on alternen gorgs amb salts d'aigua i on és difícil transitar, són els que han constituït, i són encara, autèntics refugis biològics, tant de flora com de fauna (figura 4).

En canvi, les riberes dels sectors de les planes al•luvials han estat històricament franges molt degradades, a causa de l'establiment d'àrees de conreu fins ran de la llera. Les aigües han estat molt aprofitades i el conjunt de l'espai intensament pasturat. A més a més, la proximitat dels nuclis de població ha contribuït un aprofitament permanent dels recursos animals i vegetals. Les vernedes foren destruïdes totalment; les poques masses forestals eren grups de pollancres o pins.
Figura 6. Paisatge lineal de la Tordera prop de la Fàbrica de Paper (Santa Maria de Palautordera).
1. Curs permanent d’aigua amb vegetació dominada per helòfits.
2. Llera només coberta d’aigua en moments de crescuda amb vegetació herbàcia de caràcter ruderal.
3. Peu de penya amb acumulació de materials procedents d’un despreniment o una esllavissada amb restes de vegetació del sector caigut, colonitzat inicialment per una bardissa; aquest material serà endut a la primera torderada.
4. Nivell al•luvial amb bosc mixt d’alzines i pins.
5. Marge de la llera colonitzat per una bardissa densa coberta amb oms i robínies.
6. Nivell al•luvial inferior amb herbeis i bardisses i plantada amb pollancres i plàtans. 
(original de Josep M. Panareda, dibuixat per Maravillas Boccio).
A més a més de la dràstica reducció de la massa forestal, la flora i fauna pròpies dels ambients forestals i humits foren molt afectades per l'escassetat d'ambients adequats. Al seu lloc han dominat fins fa ben poc plantes i animals de caràcter ruderal i arvense. Amb l'abandó de les activitats tradicionals els boscos s'han anat recuperant de manera espontània en alguns sectors de les planes. El resultat és un mosaic d'espais urbanitzats, en augment, amb masses forestals i àrees de conreu. La regeneració biològica s'ha vist afavorida pels canvis d'ús, però també a causa de l'existència d'àrees de refugi biològic properes. Els propàguls, qualsevol part o estructura d'una planta capaç de desenvolupar-se separadament i que pot generar una nova planta, procedents de l'interior dels massissos, assoleixen les zones baixes, més obertes i més degradades, i les colonitzen amb facilitat si hi troben les condicions adequades. L'aigua arrossega curs avall llavors, estolons, rizomes, tubercles, bulbs i fins i tot fragments de tija o estaques d'arbres, els quals donen lloc a noves plantes on fins fa poc hi havia una vegetació escassa i amb un predomini de ruderals.
Figura 7. Paisatge lineal de la Tordera prop de la Fàbrica de la Llet, passat el pont on hi ha l’estació
d’aforament (Sant Celoni), a partir de fotografies de la dècada de 1920.
1. Fàbrica de la Llet. Un mur alt de pedra ha permès ampliar l’àrea construïda i alhora protegir la fàbrica dels
embats de les torderades. En aquest replà hi ha actualment un centre comercial.
2. Horts en un replà i sobre sòls profunds, prop de la llera de la Tordera.
3. Canyar als marges més humits entre els camps i la llera de la Tordera.
4. Llera del riu.
5. Bardisses i erms als marges.
6. Conreus de cereals i farratges, amb un paller, damunt de relleus suaus. En aquest indret hi ha actualment l'autopista.
7. Vinya al vessant inclinat i sobre granit.
(original de Josep M. Panareda, dibuixat per Maravillas Boccio).
Figura 8. Paisatge lineal de la Tordera prop de l’antiga fàbrica Pàmies (Sant Celoni) la dècada de 1990.
1. Antiga fàbrica Pàmies, ara un espai urbanitzat amb oficines.
2. Plantació de plàtans, amb fragments de bardissa i herbassars ruderals.
3. Salzeda de salze blanc amb Carex pendula i altres herbes higròfiles.
4. Llera del riu.
5. Verneda amb ortiga morta.
6. Pollancreda amb bardissa.
7. Conreus de cereals i farratges.
(original de Josep M. Panareda, dibuixat per Maravillas Boccio).
Paisatge de ribera els segles XVIII i XIX

Durant els segles XVIII i XIX l'aigua s'aprofitava principalment per als molins i per al  regadiu, i les riberes per a pastura, llenya, vímet i fusta (figura 5).

A la muntanya dominava un sistema de subsistència amb una gran dependència dels recursos que oferia la natura. Les riberes eren refugis biològics, però també font de recursos per a la població humana, en especial si el fons de la vall disposava d'una franja amb topografia plana, o els vessants propers tenien un pendent escàs. La pastura i l'aprofitament forestal permetien una certa subsistència els anys amb pocs episodis amb meteorologia adversa.

A les propietats més grans les riberes constituïen una peça fonamental dins el mosaic de recursos: aigua, pastures i arbres. La possibilitat d'establir un molí completava aquesta diversitat, característica del sistema econòmic d'aquest moment.

L'aprofitament de les aigües per a regar i per a usos domèstics i ramaders tenien una reglamentació escassa, excepte en casos especials, freqüents als cursos principals.
Ben diferent és el paisatge de la Depressió Prelitoral amb planes al•luvials ben desenvolupades, vorejades de turons de poca altitud i normalment amb pendents no gaire forts, a l'excepció de les penyes normalment formades a la vora de la Tordera o d'una altra riera. Dominava el paisatge en mosaic amb el predomini d'àrees conreades. El paisatge de ribera era intensament aprofitat per a pastura. Era un espai on els ramats hi pasturaven mentre anaven d'un indret a un altre. Hi havia franges de verneda, pollancreda i freixeneda. Els canyars eren protegits ja que les canyes eren molt cobejades per a cistelleria, per a la construcció i sobretot per a aspres. A la llera creixien espontàniament mates de sarga, les tiges tendres de les quals eren tallades per a cistelleria (figura 6).

Les aigües eren aprofitades amb una reglamentació complexa, que sovint era motiu de plets. Durant aquests segles s'establiren o es consolidaren recs i sistemes de regadiu per torns. Alhora algunes planes al•luvials es transformaren en terres de regadiu, el que permeté augmentar l'extensió de farratges i la producció de cereals, en especial el blat. La possibilitat de regar garantia una collita millor, sobretot els anys amb precipitacions escasses.

A la Tordera l'estiatge era normalment escàs, excepte els anys amb sequera. La pesca de peixos era important de cara al consum humà; es realitzava sobretot als gorgs.
Un efecte destacat de l'extensió del regadiu a les planes al•luvials del Vallès i la Selva fou l'augment de la capa freàtica en aquests indrets. La presència d'una capa al•luvial permeable d'uns pocs metres sedimentada sobre una capa argilosa impermeable permeté que l'aigua de reg s'infiltrés pels nivells al•luvials i es detingués al damunt de la capa d'argila. Aquest fenomen ja succeïa de manera natural amb l'aigua de la pluja, però l'entrada i l'emmagatzematge d'aigua era globalment escassa. Amb el reg l'aportació hídrica augmentà considerablement, en especial l'estiu, època de precipitacions menors i de reg més freqüent. El resultat és un augment del nivell freàtic i l'excavació de nous pous per a extreure aigua per a regar i per a consum humà i ramader. La part dels pous excavada dins l'argila impermeable era una autèntic dipòsit d'aigua permanent.
Figura 9. Bosc de ribera dominat pel salze blanc al tram de la Tordera proper a l'aiguabarreig amb la riera de Gualba. La franja d'herbassar ran l'aigua és dominat per plantes exòtiques, com Paspalum distichum i Xanthium echinatum subsp. italicum.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 19 d'agost de 2010).
Paisatge de ribera a principis del segle XX

Els paisatges de ribera de la Tordera registraren canvis notables a partir de la segona meitat del segle XIX, que es consolidaren al llarg de la primera meitat del segle XX. Aquestes transformacions han de situar-se en el marc dels progressos tècnics i dels canvis demogràfics, econòmics i urbanístics del moment.

L'establiment del ferrocarril modificà la mobilitat de les persones i dels productes del camp, del bosc i del ramat. El tren oferia una rapidesa i una potencialitat de carga molt superior a l'existent, el que feu engrandir les possibilitats del comerç de la carn, de la llet, de la llenya i del carbó. Amb el creixement urbà i industrial de Barcelona i d'altres poblacions augmentà la demanda d'aquests productes.

Una de les conseqüències d'aquesta nova situació en relació amb el paisatge de ribera fou un increment de l'aigua destinada al regadiu per al conreu de plantes farratgeres (planes de la Depressió Prelitoral) i hortalisses (planes del delta de la Tordera). Es modificaren alguns trams fluvials amb la construcció o consolidació de rescloses i ponts, i s'establiren noves xarxes de rec. Els molins anaven perdent importància i de mica en mica es tancaren i s'abandonaren. Alguns romangueren actius durant les primeres dècades del segle XX. La competència per al domini de l'aigua era forta, i inicialment es decantà a favor del regadiu i per a proveïment domèstic.

Però aviat sorgiren diverses indústries, en especial tèxtils i alimentàries, les quals, malgrat la poca dimensió inicial, necessitaven una quantitat gran aigua. Llavors sí que la lluita per al control de l'aigua fou dura, ja que els recursos hídrics eren limitats, i escassos l'estiu.

Tot plegat ocasionà una forta disminució del cabal de la Tordera, en especial al tram mitjà i baix. L'estiatge s'accentuà i el període amb la llera sense corrent superficial s'amplià progressivament. L'impacte de la pastura era encara important i l'aprofitament forestal restava limitat a causa de l'escassa superfície de bosc. La verneda anava minvant a causa dels aprofitaments, de la substitució per altres espècies considerades més rendibles o de la disminució del nivell freàtic l'estiu. La fauna aquàtica també anava minvant a causa de la discontinuïtat del cabal; els gorgs tenien un paper essencial en la subsistència d'algunes espècies. Les rieres i torrents secundaris, menys afectats per l'explotació hídrica, exerciren una funció fonamental com a reserva biològica o per a la reposició d'organismes al curs principal després d'un episodi de sequera (figures 7 i 8).
Figura 10. Paisatges lineals de síntesi corresponent a la primera meitat del segle XX (A) i a una fase més avançada a l'actual (B) de la Tordera en el sector transversal al Vallès.
1. Llera del riu directament condicionada per la dinàmica natural del règim fluvial natural amb torderades i períodes d’estiatge: comunitats d’helòfits als indrets inundats i vernedes i salzedes (1); paisatge vegetal molt heterogeni i variable al llarg de l’any i d’un any a l’altre, amb predomini de sargars i canyars (1’).
2. Marges de la llera i petites depressions humides, inundades en moments de crescudes: bosc caducifoli mixt de salzes, gatells, freixes, verns i oms (2); canyars, bardisses i herbeis pasturats (2’).
3. Plana al•luvial inferior: bosc caducifoli mixt de freixes i oms, amb fragments d'acàcies, pollancres i plàtans d’antigues plantacions (3); conreus (3’).
4. Marges abruptes entre diferents nivells al•luvials: bosc mixt de roures i alzines amb alguns indrets de penya (4); bosc sovint esclarissat de roures i alzines, bardisses i herbeis amb franges de penya (4’).
5. Marges suaus inferiors: bosc mixt de roures, oms i alzines (5); herbeis segats i pasturats i bardisses (5’).
6. Replà al•luvial mitjà: bosc de roures i alzines (6); conreus amb algun arbre aïllat i herbeis als marges (6’).
7. Nivell al•luvial superior: conreus, restes d’antigues masies en runes o restaurades per usos residencials i fragments de bosc mixt d’alzines, roures i pins (7); masia voltada de conreus (7’).
8. Nivell al•luvial superior: conreus i fragments de bosc d’alzines, pins i roures (8); vinya (8’).
(original de Josep M. Panareda, dibuixat per Maravillas Boccio).
Paisatge de ribera a partir de 1950

Al llarg de la primera meitat del segle XX l'activitat industrial es consolida a prop de les poblacions i a les riberes fluvials de la Depressió Prelitoral, en especial amb l'establiment de grans empreses tèxtils; també s'hi instal•laren indústries químiques i metal•lúrgiques. Simultàniament s'afermen les explotacions agrícoles de caràcter familiar per a la producció de carn i llet, ja que en creix la demanda a les ciutats i pobles propers. El resultat és una degradació progressiva del paisatge de ribera, més intensa als trams fluvials de la Depressió Prelitoral.

A partir de la dècada de 1950 els canvis socioeconòmics, tècnics i comercials ocasionen transformacions paisatgístiques grans a les riberes. Les activitats tradicionals van desapareixent arreu, tant a la muntanya com a les planes.

A muntanya les masies s'abandonen progressivament a causa de la rendibilitat baixa de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals i de les ofertes de treball de les indústries i serveis. El resultat és la regeneració del bosc en terrenys fins aleshores desforestats o amb boscos molts esclarissats. En el paisatge de ribera amb l'abandó la regeneració espontània mena cap a formacions herbàcies denses, que aviat són colonitzades per bardisses. Aquesta dinàmica només s'interromp si els herbassars són pasturats amb certa intensitat, fet que garanteix el manteniment de les herbes i alhora la continuïtat de la pastura. En general el bosc va colonitzant la ribera amb el predomini del vern i la presència de freixes i salzes. Sovint s'hi planten pollancres, acàcies o plàtans. A vegades es planten pins a algunes parcel•les dels nivells inferiors de les terrasses al•luvials. Els cabals pateixen una lleugera disminució a causa de les captacions per a usos domèstics i de serveis, en especial de la restauració. El nivell de contaminació hídrica és baix al sector de muntanya (figura 9).
Figura 11. Llera seca de la Tordera just a l'entrada de la Depressió Prelitoral. La manca de corrent superficial és causat per l'estiatge de l'estiu potenciat per les nombroses captacions d'aigua per a usos domèstics i industrials i per a regadiu. Aquestes mateixes raons i l'aprofitament forestal i ramader expliquen l'absència de verneda en aquest tram. Actualment l'alzinar arriba fins a la mateixa llera. Ran la llera i als espais no ocupats pel bosc domina una bardissa. La branca a primer terme de la part superior de la fotografia correspon a un freixe, arbre de ribera que suporta un ambient més sec i un nivell freàtic més baix respecte al vern.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 10 de juny de 2006).
Ben diferent és l'evolució del paisatge riberenc i dels nivells de contaminació de les aigües a la Depressió Prelitoral. La disminució de les activitats agràries també és progressiva a causa dels canvis ja assenyalats. Però cal indicar que l'abandó és empès per la instal•lació de noves indústries i pel creixement de l'àrea urbanitzada. Afecta de manera especial als espais de ribera, ja que la pastura es redueix per manca de ramats, el que facilita la regeneració de la vegetació. Però aquesta regeneració comporta l'expansió espontània d'arbres exòtics, en especial de l'acàcia, que és un arbre amb un gran poder colonitzador; fou introduïda i plantada als talussos i marges pel gran desenvolupament de les arrels, fet que dificulta els processos d'erosió. A les planes al•luvials del tram inferior de la Tordera es realitzaren plantacions de pollancres (figura 10).

Aquest procés de regeneració vegetal de les riberes del tram mitjà i baix de la Tordera es veié afectat per una forta reducció dels cabals i un nivell elevat de contaminació de les aigües.  Havia dies que l'aigua de la Tordera baixava verda, marró, groga, grisa o vermella, segons el tipus d'abocament que es vessava a la riera.

La reducció dels cabals és causada per l'augment fort de les captacions d'aigua directament o a través del freàtic mitjançant mines i pous. L'estiatge sense circulació d'aigua superficial pot superar els quatre mesos alguns anys secs. Els nivells freàtics també descendeixen de manera notable, el que ocasiona que alguns pous se sequin els anys amb precipitacions escasses (figura 11).

La contaminació de l'aigua és derivada dels abocaments industrials, en especial de les indústries tèxtils i químiques; tanmateix també hi contribueixen els residus domèstics. Les indústries tèxtils desaparegueren aviat, però les químiques registraren encara un creixement destacat. Aquestes consumeixen una quantitat d'aigua gran i provoquen nivells elevats de contaminació. Aquesta contaminació afectà de manera especial a la fauna aquàtica.

Tot plegat mena cap a una  gran degradació ambiental de la ribera i la seva marginació posterior per part de la població de l'entorn.
Figura 12. Llera de la Tordera vista des del pont del tren entre Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera. Malgrat ser en ple mes d'agost, per la llera circula un rajolí d'aigua procedent de la depuradora de Palautordera. El contrast de tonalitats és gran, verd vora l'aigua i marró clar als marges més enllà a causa de l'eixutesa. El bosc de ribera és dominat per acàcies, plàtans, pollancres i pins, tots ells arbres exòtics i plantats. Entre la llera i el bosc hi ha grups de canyes, també de caràcter exòtic i afavorides pels seus múltiples aprofitaments.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 9 d'agost de 2008).
Paisatge de ribera a partir de 1970

A partir de la dècada de 1970 continua el nivell baix de contaminació de les aigües al sector de muntanya; la regeneració de la vegetació de ribera segueix el seu ritme. Les vernedes dominen a les riberes amb aigua corrent superficial tot l'any, o almenys amb una humitat del sòl molt elevada. El freixe i els salzes assoleixen un desenvolupament gran allà on ja hi eren en la fase anterior. L'augment de captacions provoca una minva dels cabals, que és molt evident en trams concrets, sobretot als torrents i rieres secundàries. Això provoca la mort dels arbres de ribera, ja que necessiten aigua propera per a subsistir. Aquestes morts d'arbres i la desaparició d'altres plantes sovint han estat interpretades erròniament com a conseqüència i evidència del canvi climàtic.

Com en les fases anteriors, la dinàmica del paisatge de ribera és ben diferent a la Depressió Prelitoral. Els nivells alts de contaminació assolits i la forta demanda d'aigua provoquen un canvi sobtat en la seva gestió, induït pels canvis socials. S'inicia l'etapa del control dels abocaments, de la depuració de les aigües, de la racionalització del consum i de la regeneració de les riberes.

La regeneració del paisatge de ribera dels cursos mitjà i baix és considerable. S'intervé sobretot de manera indirecta amb el control dels abocaments i de la depuració de les aigües. El canvi no és sobtat, però les captacions i els abocament són progressivament controlats i les aigües residuals són tractades de manera que són abocades de nou al curs fluvial amb nivells de contaminació baixos. Alhora les canalitzacions del curs principal de la Tordera es consoliden mitjançant murs, espigons i xavegons.

Les intervencions directes amb plantacions d'arbres són escasses, a excepció dels cultius de pollancres al tram inferior de la Tordera. Els salzes, verns i freixes s'estenen espontàniament, però l'arbre que colonitza més ràpidament els espais oberts és l'acàcia, la qual constitueix poblacions notables al tram mitjà, herència de plantacions anteriors. A causa d'aquesta colonització hi ha qui creu que l'acàcia és una espècie invasora que cal arrabassar.

El canvi més visible al paisatge de ribera els darrers anys és derivat dels abocaments de les aigües tractades a les depuradores, ja que és una aportació constant d'aigua al curs fluvial durant tot l'any, fins i tot l'estiu. El resultat és una circulació d'aigua superficial permanent, el que permet l'establiment d'una flora i fauna, i sobretot d'unes comunitats vegetals, la presència de les quals no era factible amb el llarg estiatge de la fase anterior. Per un cantó facilita una progressiva regeneració de la verneda al curs principal de la Tordera, i amb la verneda altres comunitats forestals, arbustives i herbàcies associades. Una de les conseqüències primeres i ben visibles l'estiu és l'establiment de franges amb plantes herbàcies altes pròpies d'indrets inundats i fangosos. Són els helòfits, com les bogues, el canyís, els joncs i els créixens, els quals es veuen afavorits actualment per l'extensió dels espais oberts encara no colonitzats pel bosc de ribera, que en dificultaria el seu desenvolupament per manca de llum (figura 12 i 13).
Figura 13. Detall de l'herbassar dens mantingut amb l'aigua derivada de la depurada de Palautordera en ple mes d'agost. Dominen les créixens, el plantatge d'aigua i Paspalum distichum.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 9 d'agost de 2008).
Les activitats agrícoles són escasses, a l'excepció de la plana deltaica de la Tordera, on encara es manté una superfície considerable d'horta, malgrat l'expansió de l'espai urbà i industrial i de la proliferació de càmpings.
Figura 14. Pont nou damunt la Tordera prop de la Batllòria. La seva instal•lació ha provocat un fort impacte paisatgístic. Malgrat tot la regeneració espontània serà ràpida a causa de la presència d'aigua, de la terra tova i rica en nutrients.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 6 d'octubre de 2012).
Figura 15. Paisatge actual de la ribera de la Tordera prop de Santa Maria de Palautordera. És un paisatge en mosaic on el bosc de ribera és dominat per arbres exòtics plantats, com el plàtan, l'acàcia i el pollancre, amb franges de bardissa i canyars, hortes urbanes i construccions industrials amb magatzems i tallers.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 20 d'agost de 2008).
Una de les constatacions més destacades és la gran capacitat del paisatge de ribera en regenerar-se després d'un impacte o una pertorbació. Malgrat la desforestació i el pasturatge seculars i la gran contaminació de l'aigua fluvial a començament de la segona meitat del segle XX, el paisatge de ribera de la Tordera s'ha regenerat espontàniament força bé en poc temps. Les depuradores no han servit per a depurar les aigües de la Tordera, però per evitar que la riera es converteixi en un col•lector i per a depurar les aigües abans d'abocar-les al curs fluvial. Les pluges intenses i les crescudes periòdiques són els agents principals que acceleren la recuperació del paisatge de ribera. Cal afegir-hi la gran capacitat d'adaptació i regeneració de la flora i fauna associades a l'aigua.

El més important en els processos de recuperació dels paisatges de ribera no són pas les intervencions humanes per a la restauració i recuperació dels ambients perduts o molt degradats, sinó el respecte a la pròpia dinàmica natural. Les intervencions humanes es poden dur a terme per a facilitar la recuperació o per a la creació d'espais d'oci en un context urbà. Els sistemes naturals associats als cursos fluvials es recuperen espontàniament en un període de temps relativament curt. El més important des de la perspectiva humana és no provocar nous impactes i no crear noves barreres.




Bibliografia

Abril, J.M. (1998): Teixidores i tapers. Industrialització a Sant Celoni, 1860-1936.  Sant Celoni, Ajuntament de Sant Celoni.

Boada, M. Mayo, S. Maneja, R. (coords.) (2008): Els sistemes socioecològics de la conca de la Tordera. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 541 p.

Boccio, M.; Panareda, J.M. (2014): "Paisatges lineals del Congost". Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers, 18: 75-107.

Casulleras, G.; Panareda, J.M. (2013): "Paisatges inundats a causa de l'establiment del pantà del Foix", a III Monografies del Foix, 139-149, Barcelona, Diputació de Barcelona.

Font, G.; Mateu, J.; Pujadas, S. (2002): Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l'aigua al Montseny. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 159 p.

Gutiérrez, C. (1999): La Tordera, perspectiva geogràfico històrica d'un riu. Sant Celoni, Ajuntament de Sant Celoni.

Llobet, S. (1947): El medio y la vida en el Montseny. Barcelona, C.S.I.C., 518 p. + mapa.

Panareda, J.M. (2008): L’evolució del paisatge mediterrani de ribera. Barcelona, Institut d’Estudis catalans.  58 p.

Panareda, J.M. (2009): "Evolución en la percepción del paisaje de ribera". Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 51: 305-324.

Panareda, J.M. (2010): "La percepción y representación del paisaje de ribera por parte de los geógrafos catalanes. Una aproximación histórica". A Ortega, N. et al. (coords.) Lenguajes y visiones del paisaje y del territorio. Madrid, Universidad Autónoma de Madrid, Colección de Estudios, 141: 379-386.

Panareda, J. M.; Boccio, M. (2007): "Flora i paisatge vegetal de la costa del Maresme". Atzavara, 15: 165-174.

Panareda, J.M., Boccio, M. (2007-2008): "Efectos de la dinámica litoral inducidos por la actividad humana en áreas urbanizadas. El caso del Maresme (Barcelona)". Territoris, 7: 55-68.

Panareda, J.M.; Boccio, M. (2009): "Regeneración de los espacios fluviales a consecuencia de su marginación. El caso del curso medio del río Tordera (Barcelona)". A Real, R. i Márquez, A.L. (coords.) Biogeografía Scientia biodiversitatis: 275-283. Málaga, Universidad de Málaga.

Panareda, J. M.; Boccio, M. (2012): "La expresión gráfica del territorio mediante paisajes lineales". Cuadernos Geográficos, 51 (2): 78-95.

Panareda, J.M.; Boccio, M. (2013): "Paisatges lineals del Congost". Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers, 18: 75-107.

Panareda, J.M.; Boccio, M. (2014): "Cambios de paisaje y biodiversidad del río Tordera (Cordillera Costera Catalana) en relación con las estrategias de aprovechamiento a lo largo de los últimos siglos". A David Pavon et al. XVII Coloquio de Geografía Rural Colorural 2014. Revalorizando el espacio rural: leer el pasado para ganar el futuro. Girona, 3-6 de septiembre de 2014: 777-789.  Girona, Documenta Universitaria.

Panareda, J.M. i Boccio, M. (2014): "El paisatge del tram final de la Tordera". Montseny XXI, 8a.

Panareda, J.M.; Boccio, M. (2014): "Robinia pseudoacacia al Parc Natural del Montseny: d'arbre ornamental i protector a arbre invasor". VIII Monografies del Montseny: 210-217. Barcelona, Diputació de Barcelona.

Panareda, J.M.; Farguell, J.; Úbeda, X.; Boccio, M. (2013): "La cua del pantà del Foix: transició entre el riu i l’embassament". A III Monografies del Foix: 111-122.  Barcelona, Diputació de Barcelona.

Panareda, J. M.; Pintó, J.; Romo, A. (2001): "Factors en la distribució de les plantes vasculars en el llit de la Tordera". A Monografies, 32: 111-118. Barcelona, Diputació de Barcelona.

Sala, M. (2004): La cuenca de la Tordera. Estudio geomorfológico, Lleida, Ed. Milenio, 157 p.

Sans, J.; Panareda, J.M. (2012): "Le canal de la rive droite du fleve Llobregat. Paysages et biodiversité de l'espace métropolitain de Barcelone (Spain)". A Aspe, Ch. (coord.) De l'eau agricole à l'euau environnementale. Résistance et adaptation aux nouveaux enjeux de partage de l'eau en Méditerranée: 175-185. Éditions Quae.
La dràstica disminució dels conreus ha significat gairebé la desaparició del regadiu amb un fort impacte en el freàtic al curs mitjà de la Tordera. Ja s'ha indicat el paper que ha tingut el regadiu en l'augment del nivell freàtic a les planes al•luvials, el que va permetre la proliferació de pous, i també d'algunes mines. Al deixar de regar les aportacions hídriques al freàtic dels depòsits al•luvials permeables situats damunt les argiles impermeables es reduïren dràsticament. A més cal afegir-hi la reducció de la infiltració d'aigua a causa de la impermeabilització del sòl amb l'expansió de l'àrea construïda. Les conseqüències són que els pous s'han assecat i les fonts situades a la franja de contacte entre les argiles i els al•luvions han desaparegut, el que ha donat lloc a la creació d'un ambient més sec als marges exteriors dels cursos fluvials (figures 14 i 15).

Alhora s'han dut a terme diverses activitats per a donar a conèixer els espais de ribera a la població, que  majoritàriament desconeix la seva existència, el seu paper en el paisatge, la seva història natural i humana i el seu valor ecològic.



Conclusions

El paisatge i la biodiversitat de ribera de la Tordera han sofert transformacions i canvis grans al llarg dels darrers anys en relació amb les activitats humanes. Ha passat de ser un espai intensament explotat pels seus recursos hídrics i biòtics a un espai marginat, malgrat que recentment recuperat com paisatge i entorn verd, almenys en part. L'aigua és intensament explotada mitjançant captacions al freàtic.

S'han presentat de manera resumida les idees principals obtingudes en l'estudi. Per a una justificació més precisa de les afirmacions expressades cal exposar les dades referents als sistemes d'explotació i aprofitament dels recursos hídrics més detingudament. Queda pendent també una anàlisi de l'evolució de la percepció de l'espai de ribera per part de la població, en especial la que tenen actualment els habitants que viuen al seu entorn més immediat. També resta l'exposició detallada de realitats i espais concrets de ribera.

El paisatge actual és el resultat de les intervencions pretèrites. El seu coneixement ens permet interpretar millor el paisatge actual i la seva dinàmica i predir quina pot ser la seva evolució en un futur immediat en relació amb el sistema d'aprofitament actual.
© Dumalis