Montseny XXI
La revista del Montseny el segle XXI

ISSN: 2339-8280     Dipòsit legal: B.3286-2014
número 9b      Desembre 2014
El saüc racemós (Sambucus racemosa  L.) al Montseny

Josep M. Panareda
Maravillas Boccio
Resum

El saüc racemós (Sambucus racemosa) és un arbust alt propi de les clarianes més o menys humides dels estatges montà i subalpí. Al Montseny és present entre els 1.200 i 1.706 m d'altitud; és raríssim per sota aquestes cotes. Les poblacions de saüc racemós van minvant a causa de la regeneració de la fageda i de manera espontània només romandrà als pedregars i esqueis ombrejats i a les clarianes produïdes de manera natural a causa de llamps, despreniments i arbres morts i esqueixats.

Paraules clau: corologia, flora, matollar subalpí, caprifoliàcies, saüc racemós.
 
 
 
La família del saüc racemós: caprifoliàcies

El saüc racemós, també conegut com saüquer racemós, pertany a la família de les caprifoliàcies, coneguda sobretot per incloure alguns arbrets i lianes prou importants pel paper que juguen al nostre paisatge natural i als jardins i per les seves aplicacions remeieres. Agrupa uns 15 gèneres i entre 400-450 espècies, nombres variables segons els criteris dels especialistes; alguns autors inclouen el gèneres Sambucus i Viburnum a la família de les adoxàcies.

El nom de caprifoliàcies ve del gènere Caprifolium, actualment en desús a causa d'haver-se integrat al gènere Lonicera. Una curiositat de les caprifoliàcies és que hi pertany el gènere Linnaea, dedicat a l'insigne naturalista suec Linné (Carl von Linné, 1707-1778), qui va desenvolupar el sistema  modern de classificació dels éssers vius; aquest gènere només conté una espècie (Linnaea borealis), que fou l'emblema personal de Linné.
Les caprifoliàcies tenen les fulles oposades i sense estípules o en tenen de molt reduïdes. Les flors són hermafrodites, és a dir, amb els elements masculins i femenins en una mateixa flor. El calze i la corol•la tenen 4 lòbuls, a vegades 5.

Les caprifoliàcies són presents sobretot a les regions temperades i boreals de l'hemisferi nord i algunes muntanyes tropicals.

A Catalunya només hi ha tres gèneres espontanis de caprifoliàcies: Lonicera (lligabosc, xuclamell), Sambucus (èvol, saüquer) i Viburnum (aliguer, marfull, tortellatge). Altres gèneres han estat plantats als jardins, com Abelia (abèlia), Symphoricarpos (perler) i Weigela (weigèlia).
Figura 1. Branques de saüc racemós que ha crescut a una clariana al costat de la carretera de Santa Fe a Sant Marçal del Montseny.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 16 de setembre de 2006)
El gènere del saüc racemós: Sambucus

El gènere Sambucus inclou un conjunt de plantes, herbàcies o llenyoses, que tenen la tija amb medul•la molt destacada de color blanc, marronós o groguenc. Les fulles són oposades, peciolades, compostes i caduques. Les flors són petites i agrupades en inflorescències; els sèpals i els pètals tenen 5 lòbuls; també tenen 5 estams, que són lliures, sobresortits i inserts a la part superior del tub de la corol•la. El fruit és una drupa amb 3-4 pinyolets (figura 1).

Se n'han establert nombroses espècies, però actualment s'han integrat en només 9. La majoria són pròpies de l'hemisferi nord, malgrat que algunes es fan també a alguns indrets de l'hemisferi sud; tanmateix tres espècies viuen espontàniament només a l'hemisferi sud.

A Catalunya hi ha tres espècies espontànies. El saüc o saüquer (Sambucus nigra) és un arbret amb medul•la blanca, inflorescències amples amb nombroses flors blanques que tenen les anteres grogues i fruits petits, rodons i negres a la maturitat; viu a les bardisses, clarianes i boscos humits de la terra baixa i estatge montà; ha estat molt plantat i afavorit a causa de les seves nombroses aplicacions remeieres. El saüc racemós (Sambucus racemosa) és un arbust alt amb medul•la groguenca o bru-rogenca, inflorescències amb flors esgrogueïdes que tenen les anteres grogues i fruits vermells a la maturitat; viu a les clarianes dels estatges montà i subalpí. L'évol (Sambucus ebulus) és una planta perenne amb rizoma, tija herbàcia, medul•la blanca, inflorescències amb flors blanques que tenen les anteres purpúries i fruits d'un violeta negrós a la maturitat; creix als herbassars higronitròfils dels marges dels boscos caducifolis i riberes de la terra baixa i estatge montà.
Figura 2. Il•lustració d'una branca de saüc racemós amb flors i fruit.
(làmina original de Maravillas Boccio)
La morfologia del saüc racemós

El saüc racemós és un arbret o arbust de capçada ampla i branques sovint arcuades; rarament supera els 4 metres d'alçària; les branques són grisenques, verrucoses, molt medul•loses i les joves, piloses; la medul•la és de color groguenc o bru-rogenc. Les fulles són oposades i compostes de 5-7 folíols peciolulats, ovats o lanceolats, dentats, glabrescents, d'un verd blavós al revers i acabats en punta; les fulles porten estípules petites i glandulars. Les flors són molt petites (4 mm), blanques tirant a groguenques, agrupades en panícula ovoide, no aplanada. Els fruits són drupes rodones de 4-5 mm, molt juntes i d'un vermell escarlata a la maturitat; contenen 3 pinyolets, rarament 4. Floreix d'abril a maig i fructifica de juliol a setembre (figures 2 i 3).
Figura 3. Detall d'una branca fructificada de saüc racemós.
(fotografia de Josep M. Panareda, el 16 de setembre de 2006)
L'ecologia i distribució del saüc racemós

Viu a les clarianes dels boscos humits i indrets pedregosos de l’estatge montà i subalpí dels Pirineus, entre 1000-2100 m, i arriba fins al Montseny. És present sobretot al territori de les fagedes i avetoses.
Al Montseny és més aviat rar i es troba en una fase de regressió a causa de l’expansió del faig. De manera natural creixeria a les clarianes de les pedregueres i esqueis ombrívols, i als espais oberts a causa de despreniments de roques i caigudes d’arbres. Ara es localitza a les antigues artigues i pastures, sobretot si són als fondals, que es van tapant amb la regeneració de la fageda; hi ha molts indrets on s’ha constatat aquest retrocés. Com espais nous el saüc racemós aprofita les clarianes de les tallades del bosc i sobretot els marges de les pistes forestals i carreteres; també es troba a algunes antigues pedreres. El saüc racemós ha estat localitzat als quadrats de 10 x 10 km DG42, 43, 52 i 53, sobretot entre els 1200-1650 metres d'altitud. És raríssim a cotes inferiors; s’ha localitzat un exemplar a un fondal a 760 metres. Ha estat observat en 20 quadrats 1 x 1 km, amb un nombre molt semblant al sector del turó de l'Home - les Agudes i al sector de Matagalls. A ambdós indrets es registra una gran preferència pels vessants obacs (figura 4).
Figura 4. Mapa de la distribució del saüc racemós al Montseny. Cada cercle correspon a un quadrat d'1 x1 km on s'ha localitzat almenys un peu de saüc racemós espontani.
(dades originals de Josep M. Panareda i Maravillas Boccio i elaboració cartogràfica de Maravillas Boccio)
Els aprofitaments del saüc racemós

Tota la planta és una mica tòxica. Els fruits no s’han de menjar, malgrat el suc de la baia pugui semblar bo, sobretot perquè les granes són ben tòxiques.

És una planta emprada en jardineria, sobretot al centre i nord d'Europa. A Catalunya té poca utilització.






Bibliografia

Bolòs, O. de; Vigo, J. (1995): Flora dels Països Catalans, III. Barcelona, editorial Barcino. 1230 p.

Castroviejo, S. (ed.) (2007): Flora Ibérica, XV Rubiaceae-Dipsacaceae. Madrid, Real Jardín Botánico. 449 p.

López González, G. (2001): Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. Madrid, Ediciones Mundi-Prensa. 2 vols. 1.727 p.

Panareda, J.M.; Masnou, J.; Boccio, M. (2010): “Caracterització biogeogràfica dels arbustos d’afinitat subalpina al Montseny”, a VII Monografies del Montseny: 143-154. Diputació de Barcelona.
© Dumalis